Autor/a
Aluap
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 anys
Centre escolar
Escola Solc
La història
Vet aquí que una vegada hi havia una nena que vivia en una ciutat sense wifi, allà tothom llegia molt. Des de petita a l’Alba, la nena, li encantaven en les històries de fantasia. Un dia la seva mare i ella van agafar un autobús per anar a una festa d’aniversari, l’Alba va agafar-se un dels llibres que més li agradaven i un cop ja assegudes en els seients del bus, ella es va començar a adormir llegint.
De sobte… Va entrar en una mena de portal i, patapam! Va caure en una mena de llit superelàstic, i que es movia!!! Caminava de quatre grapes. Es va despertar en el llit, no creia el que estava veient. Tenia un oceà al davant, el llit flotava en l’aire i es veia una illa molt i molt gran. L’Alba va veure que tenia 3 nenes més al costat, semblaven igual d’espantades com ella. Els va preguntar on eren, però les nenes no ho sabien. De sobte, el llit es va dividir en quatre parts i les nenes es van separar. Ara l’Alba tenia molta por perquè havien entrat en un món de fantasia on es veien persones amb quatre cames, unicorns de colors, dracs i moltes coses més. Quan el llit va aterrar, l’Alba va baixar del llit una mica marejada, va aixecar el cap i va veure una noia que la mirava, devia tenir uns 27 anys, anava vestida de blau amb un vestit preciós. La noia es va apropar i va dir:
- Tu ets l’Alba, oi?
L’Alba va respondre:
- Sí. Et puc fer una pregunta o, més ben dit, moltes preguntes, qui ets?, on soc?, i per què saps el meu nom?!
La noia va respondre:
- Ets a Mir el país de la pau, i jo soc la seva protectora. Sé el teu nom perquè et conec des de petita, Alba.
L’Alba es va posar a pensar i es va adonar que ella no tenia cap germana, però notava que la coneixia d’alguna cosa. Ella i la noia van entrar en el castell de la noia. Un cop a dins va dir:
- Vols faci alguna cosa per tu? - va demanar l’Alba.
- Sí, necessito que llegeixis un text que va escriure i desxifris la paraula misteriosa.- va dir la noia.
Però de sobte la terra es va moure, i l’Alba va tornar a caure en un portal i va tornar a veure imatges de la noia, del castell, i va saber qui era, era la seva tieta!!!! De sobte, es va despertar a l’autobús, tot era un somni…
De sobte… Va entrar en una mena de portal i, patapam! Va caure en una mena de llit superelàstic, i que es movia!!! Caminava de quatre grapes. Es va despertar en el llit, no creia el que estava veient. Tenia un oceà al davant, el llit flotava en l’aire i es veia una illa molt i molt gran. L’Alba va veure que tenia 3 nenes més al costat, semblaven igual d’espantades com ella. Els va preguntar on eren, però les nenes no ho sabien. De sobte, el llit es va dividir en quatre parts i les nenes es van separar. Ara l’Alba tenia molta por perquè havien entrat en un món de fantasia on es veien persones amb quatre cames, unicorns de colors, dracs i moltes coses més. Quan el llit va aterrar, l’Alba va baixar del llit una mica marejada, va aixecar el cap i va veure una noia que la mirava, devia tenir uns 27 anys, anava vestida de blau amb un vestit preciós. La noia es va apropar i va dir:
- Tu ets l’Alba, oi?
L’Alba va respondre:
- Sí. Et puc fer una pregunta o, més ben dit, moltes preguntes, qui ets?, on soc?, i per què saps el meu nom?!
La noia va respondre:
- Ets a Mir el país de la pau, i jo soc la seva protectora. Sé el teu nom perquè et conec des de petita, Alba.
L’Alba es va posar a pensar i es va adonar que ella no tenia cap germana, però notava que la coneixia d’alguna cosa. Ella i la noia van entrar en el castell de la noia. Un cop a dins va dir:
- Vols faci alguna cosa per tu? - va demanar l’Alba.
- Sí, necessito que llegeixis un text que va escriure i desxifris la paraula misteriosa.- va dir la noia.
Però de sobte la terra es va moure, i l’Alba va tornar a caure en un portal i va tornar a veure imatges de la noia, del castell, i va saber qui era, era la seva tieta!!!! De sobte, es va despertar a l’autobús, tot era un somni…