Autor/a
Pingüí_Motoserra
Categoria
Relat lliure
LA PUDOR DE LA MENTIDA
Sec a la parada, fa 30 segons que he arribat. De sobte el xiulet d'un metàl·lic ofidi em treu del meu viatge mental. Entro dins les entranyes de tan terrorífic animal. A dins hi veig fantasmes de persones que havien set abans d’entrar i de persones que seran quan en surtin. Sento una veu que crida “Pròxima parada Catalunya, enllaç amb...” No l’escolto, no la vull escoltar. Aquestes hores al metro no hi ha massa gent, m’assec al costat d’una noia amb els ulls foscos, fa pudor de tabac, jo faig pudor de mentider. Potser estar amb tu no estava escrit al meu destí o potser el destí és cruel. Els ulls nocturns de la noia se’m claven com un fred ganivet, em jutgen, sap el meu secret i jo, jo no sé els seus.
De sobte rebo el teu missatge “Bon dia? Com va anar ahir?” no et responc, no et puc respondre aquesta matinada les meves paraules s’han perdut per sempre al llit d’un desconegut. La serp segueix el seu camí digerint lentament les ànimes dels urbanites que hi viuen a dins. Què et diré quan arribi a Urquinaona? Què et diré quan les alarmes de les portes comencin a sonar i em trobi amb el teu rostre entre l'anònima orde de vides alienes? El metro s’atura i la noia d’ulls foscos s’aixeca i se’n va deixant que la meva ferum de traïdor envaeixi el vagó.
Arribem a Urquinaona, la serp marxa amb el seu xiulet esfereïdor. Les cares desconegudes m’observen amb ulls que jutgen els meus actes, arribo al teu pis i tu, m’obres la porta amb un somriure innocent.
De sobte rebo el teu missatge “Bon dia? Com va anar ahir?” no et responc, no et puc respondre aquesta matinada les meves paraules s’han perdut per sempre al llit d’un desconegut. La serp segueix el seu camí digerint lentament les ànimes dels urbanites que hi viuen a dins. Què et diré quan arribi a Urquinaona? Què et diré quan les alarmes de les portes comencin a sonar i em trobi amb el teu rostre entre l'anònima orde de vides alienes? El metro s’atura i la noia d’ulls foscos s’aixeca i se’n va deixant que la meva ferum de traïdor envaeixi el vagó.
Arribem a Urquinaona, la serp marxa amb el seu xiulet esfereïdor. Les cares desconegudes m’observen amb ulls que jutgen els meus actes, arribo al teu pis i tu, m’obres la porta amb un somriure innocent.