Autor/a
Aloisius
Categoria
Relat lliure
L’arc de Sant Martí
Jo visc al districte de Sant Martí de Barcelona. I la història que explicaré, “tiene miga” què diria ma mare. Jo per la meva feina, agafo molt el transport públic, perquè no tinc cotxe, ni moto, ni vull.
Doncs a les 6.00 del matí, sona el ring-ring que em desperta (sóc un clàssic) després d’aixecar-me i fer tota la rutina matutina… cap al metro que me’n vaig. Agafo la línia lila, tot bé fins que vaig arribar a l’estació… allà és quan es va torça tot. Al principi gairebé que no me vaig adonar, i es que el color lila característic s’anava posant blavós, verd, groc, vaja… de tots els colors de la xarxa de metro! I això no és tot! Perquè, els colors s’anaven barrejant fent un color nou. - I ara com m’orientaré! Vaig dir en veu alta. Una senyora que m’escolta diu: no t’amoïnis, tot és qüestió de matisos, si et fixes bé veuràs que hi ha una preponderància del color lilós, I així en totes les línies de metro. Jo no ho veia gaire clar, però arriba el metro i pujo, -però què està passant! Les estacions també estaven canviades de nom! I a més eren noms molt estranys, com ara, sociologia, Diapasó, andròmina… molt “Random” tot plegat. Però tothom actuava com si no passes res. Vaig pensar, estaré en un episodi de la “dimensió desconeguda” El problema (un d’ells) És que no sabia en quina estació baixar…
- ja ho sé, contaré les estacions que hi ha d’Encants a passeig de Gràcia, I ja estaria!
En això estava, quan el siulet, del Metro el va despertar. Assegut a l’estació s’havia quedat fregit. - ai! Quin malson que tingut! no, si encara arribaré tard a la feina! Tot i que, es desperessa alleujat.
Però quan s’aixeca comprova horroritzat, que l’estació té la mateixa barreja de colors de fa una estona! I diu: juro, que no sé si estic despert o estic somiant…
Doncs a les 6.00 del matí, sona el ring-ring que em desperta (sóc un clàssic) després d’aixecar-me i fer tota la rutina matutina… cap al metro que me’n vaig. Agafo la línia lila, tot bé fins que vaig arribar a l’estació… allà és quan es va torça tot. Al principi gairebé que no me vaig adonar, i es que el color lila característic s’anava posant blavós, verd, groc, vaja… de tots els colors de la xarxa de metro! I això no és tot! Perquè, els colors s’anaven barrejant fent un color nou. - I ara com m’orientaré! Vaig dir en veu alta. Una senyora que m’escolta diu: no t’amoïnis, tot és qüestió de matisos, si et fixes bé veuràs que hi ha una preponderància del color lilós, I així en totes les línies de metro. Jo no ho veia gaire clar, però arriba el metro i pujo, -però què està passant! Les estacions també estaven canviades de nom! I a més eren noms molt estranys, com ara, sociologia, Diapasó, andròmina… molt “Random” tot plegat. Però tothom actuava com si no passes res. Vaig pensar, estaré en un episodi de la “dimensió desconeguda” El problema (un d’ells) És que no sabia en quina estació baixar…
- ja ho sé, contaré les estacions que hi ha d’Encants a passeig de Gràcia, I ja estaria!
En això estava, quan el siulet, del Metro el va despertar. Assegut a l’estació s’havia quedat fregit. - ai! Quin malson que tingut! no, si encara arribaré tard a la feina! Tot i que, es desperessa alleujat.
Però quan s’aixeca comprova horroritzat, que l’estació té la mateixa barreja de colors de fa una estona! I diu: juro, que no sé si estic despert o estic somiant…