L'autobús mágic

Hi havia una vegada, dos millors amics que sortien del col.le i es van pujar a l´autobús. Estaven sols . Es va començar a conduir sol fins que va arribar al final de Paris, un lloc que jo no coneixia i poc a poc es va seguir conduint fins que vam sortir disparats cap al cel. Després va baixar i finalment va anar corrent cap a l´esquerra. Les finestres es van trencar i de sobte van començar a caure caramels. L´autobús era de cotó de sucre i el meu amic se´l va menjar tot. Ens vam menjar totes les llaminadures i també el riu de xocolata i el sol que era una piruleta gegant. Estava tan ple que el meu amic encara seguia menjant i jo em vaig anar a l´autobús i em vaig quedar adormit i quan em vaig despertar, estava en un lloc tot de color blanc. Al principi em vaig pensar que el meu amic se les havia menjat totes però no, perquè em vaig trobar un tobogan i com no em vaig llençar per ell i les meves paraules van ser: “ He perdut al meu amic, AJUDA!” i quan vaig arribar a baix vaig veure Cola Cao, Nocilla i vaig pensar que potser el tobogan era teletransportador, però no. Uff…. Qué bé! Tot va ser un somni.