Autor/a
Solet
Categoria
Relat lliure
L'autobús referent
- Vinga Aineta, que arribaràs tard a l’escola!
- Que no mama, que ja t’he dit que no hi vull anar!
L’Aina estava al lavabo, mirant-se al mirall una vegada més. Aquella muntanyeta que apareixia de sobte enmig del seu nas li estava fent la vida impossible. Per què li havia tocat a ella tenir un nas tan diferent, tan lleig? El seu nas podria ser perfecte, com el de tots els altres companys de classe; però no, ella havia tingut la mala sort de tenir aquella nàpia.
La seva mare es va acostar a la porta del lavabo i, amb cura, li va preguntar si el motiu pel qual no volia anar a l’escola era, com de costum, el seu nas. L’Aina, avergonyida, va assentir amb el cap i, la mare, tota enfurismada, va exclamar que ja parlaria amb la direcció de l’escola. Era una vergonya que una colla de malcriats alimentessin la inseguretat d’una nena que no els hi havia fet absolutament res.
Després d’una breu conversa, l’Aineta es va disposar a anar a l’escola. Van anar a buscar el bus que les acostava al col·legi i, quan hi van pujar, la mare va veure una noia que tenia un nas exactament igual que el de l’Aina.
- Aineta - va murmurar - mira aquella noia, que guapa que és! I quin nas més maco!
L’Aina es va girar dissimuladament. Quan la va veure, es va quedar embadalida per la seva bellesa. Durant tota la setmana van coincidir a l’autobús amb aquella noia. L’Aina, cada cop que la mirava, aprenia a estimar una mica més el seu propi nas. És molt important tenir referents semblants a un mateix, perquè així, quan un no s’estima per un motiu concret, pot veure que l’altre comparteix les mateixes imperfeccions i, de totes maneres, s’estima. Desafortunadament, un dia van pujar a l’autobús i, per a sorpresa de les dues, van reconèixer la noia amb unes benes a la cara, repleta de blaus al voltant del nas. L’Aina es va espantar, l’havien agredida? Què havia passat? No entenia res. Uns dies més tard, els hematomes s’havien esvaït juntament amb l’embenatge, però el nas no era el mateix; ara tenia una silueta perfecta. De nou, l’Aina tornava a ser l’única noieta amb una nàpia com la seva. A poc a poc, aquella estima que havia anat construint gràcies a aquella noia es va anar esfumant.
Un cop van baixar de l’autobús, la mare, que va veure l’estat d’ànim de l’Aina, la va fer seure a la parada.
- No sé si últimament t’has fixat en la noia del bus que tenia un nas com el teu.
- Sí. La van estomacar per aixafar-li el nas? Perquè aleshores jo també vull que m’ho facin, m’és igual si em fan mal, mentre desaparegui aquesta nàpia!
- No reina, no diguis aquestes ximpleries! - va respirar profundament i va iniciar el seu petit discurs - Hi ha gent que té inseguretats, més ben dit, tothom té inseguretats, però alguns decideixen pagar per fer-les desaparèixer en lloc de lluitar per acceptar-les. Aquest ha estat el cas d’aquesta noieta que veiem al bus. Segurament no li agradava el seu nas i va decidir operar-se’l. Però aquesta decisió no creus que és una mica egoista? Cadascú té trets característics, que el diferencien de la resta. Si tothom canviés allò que el fa diferent, aleshores seríem tots iguals. És això el que volem? Sé que és difícil lluitar per poder conviure amb les inseguretats, però és molt important. Ara tu ja no tens una noieta amb qui emmirallar-te, però ara ets tu qui ha de ser una referent per a altres nenes que tinguin un nas com el teu, d’acord? Ara et toca a tu ser la que s’estima tal com és. Aquella que ajudarà als altres a estimar-se tal com són.
- Que no mama, que ja t’he dit que no hi vull anar!
L’Aina estava al lavabo, mirant-se al mirall una vegada més. Aquella muntanyeta que apareixia de sobte enmig del seu nas li estava fent la vida impossible. Per què li havia tocat a ella tenir un nas tan diferent, tan lleig? El seu nas podria ser perfecte, com el de tots els altres companys de classe; però no, ella havia tingut la mala sort de tenir aquella nàpia.
La seva mare es va acostar a la porta del lavabo i, amb cura, li va preguntar si el motiu pel qual no volia anar a l’escola era, com de costum, el seu nas. L’Aina, avergonyida, va assentir amb el cap i, la mare, tota enfurismada, va exclamar que ja parlaria amb la direcció de l’escola. Era una vergonya que una colla de malcriats alimentessin la inseguretat d’una nena que no els hi havia fet absolutament res.
Després d’una breu conversa, l’Aineta es va disposar a anar a l’escola. Van anar a buscar el bus que les acostava al col·legi i, quan hi van pujar, la mare va veure una noia que tenia un nas exactament igual que el de l’Aina.
- Aineta - va murmurar - mira aquella noia, que guapa que és! I quin nas més maco!
L’Aina es va girar dissimuladament. Quan la va veure, es va quedar embadalida per la seva bellesa. Durant tota la setmana van coincidir a l’autobús amb aquella noia. L’Aina, cada cop que la mirava, aprenia a estimar una mica més el seu propi nas. És molt important tenir referents semblants a un mateix, perquè així, quan un no s’estima per un motiu concret, pot veure que l’altre comparteix les mateixes imperfeccions i, de totes maneres, s’estima. Desafortunadament, un dia van pujar a l’autobús i, per a sorpresa de les dues, van reconèixer la noia amb unes benes a la cara, repleta de blaus al voltant del nas. L’Aina es va espantar, l’havien agredida? Què havia passat? No entenia res. Uns dies més tard, els hematomes s’havien esvaït juntament amb l’embenatge, però el nas no era el mateix; ara tenia una silueta perfecta. De nou, l’Aina tornava a ser l’única noieta amb una nàpia com la seva. A poc a poc, aquella estima que havia anat construint gràcies a aquella noia es va anar esfumant.
Un cop van baixar de l’autobús, la mare, que va veure l’estat d’ànim de l’Aina, la va fer seure a la parada.
- No sé si últimament t’has fixat en la noia del bus que tenia un nas com el teu.
- Sí. La van estomacar per aixafar-li el nas? Perquè aleshores jo també vull que m’ho facin, m’és igual si em fan mal, mentre desaparegui aquesta nàpia!
- No reina, no diguis aquestes ximpleries! - va respirar profundament i va iniciar el seu petit discurs - Hi ha gent que té inseguretats, més ben dit, tothom té inseguretats, però alguns decideixen pagar per fer-les desaparèixer en lloc de lluitar per acceptar-les. Aquest ha estat el cas d’aquesta noieta que veiem al bus. Segurament no li agradava el seu nas i va decidir operar-se’l. Però aquesta decisió no creus que és una mica egoista? Cadascú té trets característics, que el diferencien de la resta. Si tothom canviés allò que el fa diferent, aleshores seríem tots iguals. És això el que volem? Sé que és difícil lluitar per poder conviure amb les inseguretats, però és molt important. Ara tu ja no tens una noieta amb qui emmirallar-te, però ara ets tu qui ha de ser una referent per a altres nenes que tinguin un nas com el teu, d’acord? Ara et toca a tu ser la que s’estima tal com és. Aquella que ajudarà als altres a estimar-se tal com són.