L'avi al metro

Era un dia com qualsevol altre, marcat per la rutina. Cada matí, havia d'agafar el metro per anar a veure els meus nets. Tot anava com sempre, fins i tot em vaig tornar a trobar els dos companys de feina que feien la mateixa ruta cada dia. Jo, però, ja estava jubilat. En el moment de pujar al vagó em vaig adonar d'una cosa diferent. Tothom estava mirant el mòbil. El metro estava a petar i ningú es va aixecar per deixar-me seure. L'ambient era estrany. Totalment en silenci. Ningú mirava a ningú, ningú parlava amb ningú. Abstrets completament amb les pantalles. Quin greu! Quina llàstima!!! La juventud està perdent la vida, tothom perd el contacte humà, ja no sabem sociabilitzar. Es quedaran sols. Per sort, jo he viscut la vida plenament!