Menys mal que em van ajudar

Un dia feia molt de sol. Era el cumple del seu millor amic i el va convidar:
- Hola, vols venir al meu cumple?
Ell va contestar:
- Hola, sí, sí, m’encantaria.
- Val, doncs avui a les nou.
- Què?! Però si ja són les vuit i mitja!
- Si vols venir en el meu cumple doncs a les nou, adéu!
I en aquell moment els va dir als seus pares:
- Papi, mami, vestiu-vos ràpid!
- I per què?
- Us ho explico després!
Els seus pares el van preguntar que perquè havien de vestir-se i els va explicar tot.
- Vinga, vinga, Papi treu el cotxe!
- Però si el cotxe no funciona fa dos dies.
- Ostres, per què ha de passar això!
- Però podem anar amb metro.
- Sí, sí yupiii!
I van anar en el metro. De sobte es van apagar els llums i quan es van encendre, els seus pares i tothom havia desaparegut! Ell va trucar el botó de SOS i va dir:
- Perdona, tothom ha desaparegut.
- Ara vinc.
- D’acord.
- Si s’apaguen els llums les persones desapareixen i moren, has tingut molta sort.
- No, no tinc bona sort.
- Per què?
- Perquè els meus pares han mort.
- No, no diguis això, des d’avui sóc el teu pare, si tu vols.
I ell va acceptar. Des d’aquest dia van viure feliços.