Mirades del món

Ja feia temps que no agafava el transport públic, quan un dia qualsevol, el cotxe del pare va deixar de funcionar, al primer instant em va fer molta mandra haver de tornar a la rutina d'esperar i esperar tren i metro, però llavors vaig recordar, les estones bones que passava llegint als diferents vagons on pujava, transbordament rere transbordament, i la meva mirada es va il·luminar. Tants llibres van passar per les meves mans en cada any d'universitat i de treball en una empresa i l'altra, per tal de trobar el meu lloc al món.Curiós, perquè quan puges al metro, sempre tens un lloc en el petit món i la petita estona de temps que passes allà dins, cada dia que compleixes la teva rutina. Sembla mentida, però tot i que de vegades has d'aguantar a alguna persona, que poder no t'atreu per aroma, pel seu to de la veu, o perquè simplement parla amb el mòbil com si s'hagués empassat un altaveu, l'estona que passes dins del transport, pots parar,observar, és un moment dins de cada dia de la teva vida, que et permet mirar als i les altres. Sí, és cert, ara ho tenim més complicat, el mòbil s'ha convertit en el nostre nou "llibre", les mirades ja no es perden com abans, es mantenen fixes, mirant cadascun dels Reels,Stories i tota aquesta colla d'entreteniments, que fa que ens oblidem del color dels ulls dels/les companys de viatge de cada matí i de cada tarda.A la tornada,és cert que de vegades trobes més mirades perdudes, l'esgotament del dia a dia es nota, algunes persones dormen, sobretot els divendres, però també els divendres trobes més mirades vives,els/les joves van de festa, es mengen el món, alguns/es fins i tot s'obliden de marcar el viatge.Quan ets jove tot sembla innecessari, però sí, el revisor passa de vegades i deu tenir molta feina, la seva mirada sí que es fa palesa,allà tothom es posa una mica nerviós, perquè no totes i tots tenim localitzat el nostre bitllet i un cop més el mòbil és necessari, alguns ja ho portem dins, les noves generacions.
Recordo que m'agradava passar l'estona mirant als altres,de vegades em sorprenia escoltant converses alienes,no és estrany que la meva professió tingui a veure amb parlar i amb les persones, tots aquests anys que observava des del meu seient, em van servir d'aprenentatge, segur, sempre he sigut molt curiosa i m'agradava imaginar la vida dels altres.És increïble com imaginem la vida d'una persona només per la seva manera de vestir, de pentinar-se, pel seu color de pell, i ara penso, quantes vegades em vaig equivocar, en aquells moments pensava que ho sabia tot, que equivocada estava, perquè ni tan sols ara ho sé tot, si obrim els ulls ben oberts, passem el dia aprenent. Llavors avui si agafo el transport estic segura de què tindré una més gran capacitat d'aprenentatge, o potser els anys m'han fet perdre aquesta habilitat?,estic desentrenada, poder sí, les coses passen per algun motiu, estic segura que el cotxe del pare, s'havia de fer malbé, per tal que jo pugui rememorar aquells anys de màxima curiositat, de ganes de saber i que torni a obrir la meva ment, els ulls i pugui conèixer quina és ara la realitat del transport públic, com ha canviat tot, de fet, només entrar ja ho he vist, no trobava ulls per enlloc,fins i tot alguns m'han mirat malament, perquè a mi m'agrada observar, no ho veig com a dolent, però clar, tenim dret a la intimitat.Després de la meva experiència d'avui, faré més ús del transport, em permet parar, i estic una mica desubicada.Vull saber com són ara les mirades del món.