Paraules finites

Puges a l’autobús contenta, d’una revolada. Els teus cabells vermellosos i els teus ulls desperten una gran simpatia. Saludes amb un bon dia ple de vitalitat. Fa mesos que m’hi vaig fixar. T’acompanya sempre un senyor d’uns 60 anys, i per la manera com parleu sé que és el teu pare. Us veig cada dia quan vaig a l’autobús a treballar, jo ja hi soc dins quan hi pugeu, i en baixeu als quinze. I si vaig tard, i agafo el següent V25, puc veure com obriu la merceria. Ja en queden poques, a Barcelona.

Avui és dilluns i Sant Jordi, m’he decidit a donar-te una rosa, perquè tens aquesta virtut d’omplir el bus d’alegria. Arriba la parada. Puja el teu pare, estrenyo més fort la rosa i vaig cap a ell. Et busco, però no et veig. Li pregunto: -Avui va sol?

I de sobte, el món s’atura: el teu pare amb els ulls plorosos em diu que tu ja no hi ets. Que el teu cor va decidir aturar-se divendres al vespre.

I jo, amb la rosa a les mans, i amb tantes paraules per dir-te!