Per què n'he escollit un?

Jo anava cap a l’aeroport amb la linea L9S ja que m’havien regalat un viatge a París. Jo ja estava al metro escoltant música, però quan vaig arribar a la parada i vaig baixar no hi havia ningú i em va semblar estrany. Una de les coses que també em va semblar estranya va ser que al fons hi havia dos camins i a sobre posava un missatge, deia: “Un dels dos camins et conseguirà un desig i l’altre et traurà una cosa molt important per a tu. Jo vaig pensar “què hi ha millor que demanar un desig? Segur que el camí correcte és el de la dreta”. Així doncs vaig anar cap a la dreta, i vaig estar caminant durant hores pensant que podria demanar un desig, però quan vaig arribar vaig veure que aquell camí conduïa a un hospital. Allà vaig veure al meu pare estirat en una camilla amb tot de metges al costat. Ja ho havia comprès havia anat pel camí dolent. Vaig anar cap als metges dientlis: “Què ha passat? Aquell és el meu pare!” Un dels metges em va dir “esperat fora ara no tenim temps!” Em vaig quedar allà plantat esperant que sortissin. Quan van sortir, un altre metge em va dir: “Ho sentim molt, ha mort per un infart”.
Estava tan excitat amb el desig que no havia pensat en que podia ser el camí dolent. I, per haver sigut tan tossut d’haver escollit aquell camí, quan hagués pogut marxar i no arriscar-me pensant en què em podria haver passat algo dolent, vaig estar sentint-me culpable tota la vida.