Autor/a
GLÒBUL VERMELL
Categoria
Relat lliure
Relat lliure

SOTA LA PELL

Hola a tots, soc un glòbul vermell, visc a BARCELONA, una ciutat gran, lluminosa, divertida, treballadora, estressada, amb molt de ritme, però amb una pell resistent a tot. Cada dia circulen tota mena d'organismes vius, sorollosos, estàtics, són els que dia a dia la fan vibrar.
Necessitàvem una xarxa poderosa que pogués donar vida interna a la ciutat, i el 30 de desembre de 1924 es va crear la primera artèria principal del seu rec sanguini. Barcelona ja no podria viure sense aquest aparell circulatori, elaborat amb una precisió exacta.
A poc a poc va anar creixent, les venes es van anar estenent per totes les parts del seu cos intern: Cames, braços, mans, peus, dits, “una passada”.
Ara feia falta incorporar tots els ingredients necessaris per tenir un bon aparell circulatori, amb una sang de qualitat ben equilibrada i un circuit amb òptimes condicions.

Composició de sang:
Tenim el plasma: Vehicles d'alta tecnologia que ens transporten dirigits per conductors qualificats.

Els glòbuls vermells: Aquesta soc jo!!!! Cada dia anem amunt i avall per donar vida a aquest cos tan important, això sí, seleccionat, qui no aporta bons nutrients, no pot accedir al circuit. Tot i això, podem observar diferents tipus de vermells: tenim els observadors (els que anem mirant com es comporten els glòbuls al llarg del recorregut), els intel·lectuals (llegint llibres o notícies del dia), els “empanats “ (aquells que estan estàtics en qualsevol lloc i no s'adonen de res), els xarraires telefò- nics (grans converses que no ens importen a ningú, d’advocats, diners, etc.), els amenitzadors (músics, rapers), els gresques (es munten la gresca a on sigui), els de llengües diferents (d’aquests tenim molts últimament), en fi és divertit.

Els glòbuls blancs: Aquests que ens defensen de qualsevol agressió o problema que podem tenir al llarg del nostre recorregut.

Les plaquetes: Que faríem sense elles tan importants, van arreglant els problemes estructurals de tota la xarxa.

UI!!!! Us deixo!!! Que arriba el plasma i com a bon glòbul vermell no vull que se m’escapi.
ADEU!!! ADEU!!!