Transport públic

El metro de barcelona que va per la ciutat,
gent que entra i surt cada dia sense parar,
uns seients que esperen a nous passatgers,
y uns camins marcats per vies y carrers

Cares noves i cares conegudes,
mirades que es creen sense parlar,
finestres que mostren carrers i places,
un viatge que compartim sense demanar.

El soroll de les portes que s'obren i es tanquen,
les veus que anuncien la propera parada,
totes aquelles mans que s'agafen per no caure,
presos del temps per arribar a l'hora marcada.

Estudiants amb llibres i llibretes,
treballadors amb cafe a la mà,
avis que observen amb calma,
com cadascú te un lloc on anar.

Vehicles plens en hores punta,
buits quan cau la nit,
espais on la vida es barreja,
deixant petits moments de comunitat.

Rodes que giren sense descans,
unint barris, somnis i llars,
el transport de cada día que acaba movent
a la gent d'aquí cap allà.