TRUCA’M

Va fora d’hora la Tesa. Arriba tard a casa, cansada i esgotada.
Fa dies que no tenia aquest trasbals de transport amb els canvis de línies de metro i bus.
Avui, tenia previst visitar i fer un tomb pel centre de la seva ciutat, Barcelona, amb les seves amigues. Fa dies que varen quedar. Li dona voltes pel cap una idea: sortir amb temps per anar tranquil·la. Anirà en bus i metro.
El cotxe només l’agafa per anar de visita als llogaters de la casa familiar que li queda al poble.
Ha fet el ritual matinal quotidià més ràpid que d’altres dies: col·liris, higiene facial amb un discret maquillatge per encara ser atractiva com abans. Per a esmorzar pren proteïna, fruita fresca o fruits secs, acompanyat d’un cafè fort amb un polsim de canyella i un núvol de llet.
Escollida la roba, ha preparat una bossa amb petits regalets fets per ella mateixa per a les companyes. Agafa un parell més de bosses plegades de roba per les compres extres, aprofitarà per passejar per les botigues que fa temps que no trepitja,
No surt cap dia més enllà del barri i baixar al centre de la ciutat. Viu sola des de sempre. Un desengany amorós amb conflicte familiar la va recloure a casa i a la solitud.
La feina de professora de gimnàstica rítmica li ha donat un cos lleuger i esvelt, fins al dia de l’accident que el genoll li va cruixir i li ha limitat la mobilitat.
Agafa el bus del barri quan els genolls no l’acompanyen. Sovint fa llargues caminades, són obligatòries per recomanació de la metgessa.
Està amoïnada i contenta alhora, les línies de metro i bus s’han modificat i augmentat les possibilitats de mobilitat. Feia cinc anys o més que no feia aquesta trobada d’excompanyes d’escola. Consulta diverses vegades els horaris del transport metropolità de Barcelona. Memoritza el recorregut. Un autobús i dos canvis curts de línies de metro.
Fa dos trajectes fins a arribar a lloc, el primer el més llarg, amb la línia d’autobús va recordant els dies que han passat des del darrer dinar. Va ser entranyable aquella trobada de companyes, amigues i saber de la persona que més li interessava. Ignorava com havia continuat la seva vida, no hi va assistir aquell dia.
La gran sorpresa ha sigut veure-la, avui sí. El seu estil de noia “rockera” no l’ha abandonada, els cabells castanys ondulats i la jaqueta ajustada a la cintura, han donat pas a uns cabells curts i de tons grisosos.
Una abraçada com feia temps esperava, i tenia ganes de cercar.
Les mirades creuades, les galtes juntes amb un petó de llavis molsuts han fet d’uns segons, una vida desitjada per la Tesa fa temps.
- Com et trobes després de l’accident, Teresa?
- Ara soc Tesa, estic molt millor. I tu?
- Portant una vida no molt desitjada. Sola. Els pares i la meva germana morts. He avançat la jubilació, i no ho sé encara per a què. Per acabar en una residència de gent gran. Compartint habitació, bany i espais amb persones desconegudes.
- Et passo el meu telèfon. Truca’m quan puguis, quedem per dinar i parlem Antònia.
- No, ara soc Toni.
- Esperaré que em telefonis. M’agradaria saber més de tu Toni.
Queda endormiscada a la seva butaca preferida de verd fosc i estampat de flors grans negres. Recorda com la trobada li ha trasbalsat els sentiments: - com li puc plantejar de compartir la vida que ens queda, ara que no tenim càrregues familiars. Em trucarà?