Autor/a
Mary Poppins
Categoria
Relat lliure
Turista a casa
Avui m’he llevat amb ganes de “turistejar”. Però no és cosa d’agafar un vol i plantar-me a qui sap quin racó de món; no em dona la butxaca per certes excentricitats improvisades.
Així i tot, vull fer turisme i no és casual que sigui així. Aquesta matinada m’he desvetllat amb la certesa que no podria tornar a dormir per més que pengi un atrapasonmis multicolor de la capçalera del meu llit. I m’he posat a remenar arxius de fotos. Quins records! Quina pujada d’adrenalina mentre deixava escapar xisclets emocionats. D’on em ve aquesta fal·lera pels autobusos que sempre apareixen a les meves fotos?
Des de ben petita, em sento com peix dins l’aigua quan pujo a un autobús i no deixo passar l’oportunitat de recórrer ciutats i pobles enfilada dins busos de tots colors i grandàries. Què hi trobo? Llibertat.
Ara no disposo més que de 48 hores fins a tornar a entrar a la feina i em moro per voltar. I si faig turisme a casa? No; no dins del pis. Vull dir per la casa gran, per Barcelona.
No m’ho penso; agafo el mòbil i les claus i surto en estampida escales avall. No funciona l’ascensor i baixo com si es calés foc al terrat, però tan bon puc arribo a l’entresol he de recular perquè m’he descuidat la T-Mobilitat.
Cansada, esbufegant i sense haver començat cap ruta, agafo el metro i baixo a passeig de Gràcia, confiant que hi passin línies del Barcelona Bus Turístic. Avui és el meu dia: el bus sembla que m’està esperant a la Casa Batlló. M’expliquen que, si no baixo, la durada del Tour serà de dues hores, però que hi podré pujar, tornar-m'hi a enfilar tantes vegades com vulgui i canviar de ruta amb un únic bitllet comprat. De reüll, llegeixo que tinc per davant 38 parades i 3 punts de connexió. No necessito saber res més; durant dos dies, Barcelona serà meva! M'instal·lo al pis de dalt per gaudir de vistes panoràmiques, m’endollo a l’audioguia amb 16 idiomes diferents que vaig canviant per sentir-me més internacional i desplego el plànol que ve inclòs en el preu. Passats uns minuts m'adono que he triat la línia blava i decideixo que demà faré la vermella, o potser canviaré en una estona. Em connecto al wifi gratuït per estar pendent dels inacabables missatges que em farà arribar ma mare en una estona i respiro feliç. Som-hi!
Barcelona és la meva ciutat d’adopció des que vaig decidir independitzar-me i aquest cap de setmana penso fer-me’n tan experta com si hi hagués nascut o més. Qui sap si canvio de feina i em llanço a fer de guia turística municipal!
El bus és net i confortable, amb fàcil accés per a tothom i amb personal a bord amb un etern somriure, encara que vagin cansats.
Deixo passar moltes parades sense aturar-me, contemplant els carrers, admirant els edificis, sentint la brisa d’aquest mes de març plujós i fent d’espectadora curiosa. És bonica la ciutat i més des d'aquí, sense preocupar-me per res.
Baixo quan em cruix la panxa i després d’haver consultat els descomptes de què puc gaudir amb el mateix tiquet. No sé quina oferta triar perquè totes m'agraden quan tinc gana i m’ho he fet venir bé per baixar a la platja; no hi ha lloc millor per menjar que mirant el mar.
No és més feliç qui té més coses sinó qui sap valorar les que té. Així que recorrent a proverbis, decideixo gaudir l’experiència sabent que la felicitat és efímera i es compon de breus instants. Estic segura que demà a la nit quan baixi del Bus Turístic per última vegada, dormiré plana i el penjoll de macramé de sobre el llit entreteixirà records meravellosos.
Així i tot, vull fer turisme i no és casual que sigui així. Aquesta matinada m’he desvetllat amb la certesa que no podria tornar a dormir per més que pengi un atrapasonmis multicolor de la capçalera del meu llit. I m’he posat a remenar arxius de fotos. Quins records! Quina pujada d’adrenalina mentre deixava escapar xisclets emocionats. D’on em ve aquesta fal·lera pels autobusos que sempre apareixen a les meves fotos?
Des de ben petita, em sento com peix dins l’aigua quan pujo a un autobús i no deixo passar l’oportunitat de recórrer ciutats i pobles enfilada dins busos de tots colors i grandàries. Què hi trobo? Llibertat.
Ara no disposo més que de 48 hores fins a tornar a entrar a la feina i em moro per voltar. I si faig turisme a casa? No; no dins del pis. Vull dir per la casa gran, per Barcelona.
No m’ho penso; agafo el mòbil i les claus i surto en estampida escales avall. No funciona l’ascensor i baixo com si es calés foc al terrat, però tan bon puc arribo a l’entresol he de recular perquè m’he descuidat la T-Mobilitat.
Cansada, esbufegant i sense haver començat cap ruta, agafo el metro i baixo a passeig de Gràcia, confiant que hi passin línies del Barcelona Bus Turístic. Avui és el meu dia: el bus sembla que m’està esperant a la Casa Batlló. M’expliquen que, si no baixo, la durada del Tour serà de dues hores, però que hi podré pujar, tornar-m'hi a enfilar tantes vegades com vulgui i canviar de ruta amb un únic bitllet comprat. De reüll, llegeixo que tinc per davant 38 parades i 3 punts de connexió. No necessito saber res més; durant dos dies, Barcelona serà meva! M'instal·lo al pis de dalt per gaudir de vistes panoràmiques, m’endollo a l’audioguia amb 16 idiomes diferents que vaig canviant per sentir-me més internacional i desplego el plànol que ve inclòs en el preu. Passats uns minuts m'adono que he triat la línia blava i decideixo que demà faré la vermella, o potser canviaré en una estona. Em connecto al wifi gratuït per estar pendent dels inacabables missatges que em farà arribar ma mare en una estona i respiro feliç. Som-hi!
Barcelona és la meva ciutat d’adopció des que vaig decidir independitzar-me i aquest cap de setmana penso fer-me’n tan experta com si hi hagués nascut o més. Qui sap si canvio de feina i em llanço a fer de guia turística municipal!
El bus és net i confortable, amb fàcil accés per a tothom i amb personal a bord amb un etern somriure, encara que vagin cansats.
Deixo passar moltes parades sense aturar-me, contemplant els carrers, admirant els edificis, sentint la brisa d’aquest mes de març plujós i fent d’espectadora curiosa. És bonica la ciutat i més des d'aquí, sense preocupar-me per res.
Baixo quan em cruix la panxa i després d’haver consultat els descomptes de què puc gaudir amb el mateix tiquet. No sé quina oferta triar perquè totes m'agraden quan tinc gana i m’ho he fet venir bé per baixar a la platja; no hi ha lloc millor per menjar que mirant el mar.
No és més feliç qui té més coses sinó qui sap valorar les que té. Així que recorrent a proverbis, decideixo gaudir l’experiència sabent que la felicitat és efímera i es compon de breus instants. Estic segura que demà a la nit quan baixi del Bus Turístic per última vegada, dormiré plana i el penjoll de macramé de sobre el llit entreteixirà records meravellosos.