Un bon esmorzar

En Joan havia dormit com un tronc, sempre descansava prou be, segurament tindria quelcom a veure l’estil de vida saludable de la que ell sempre havia presumit,- «men sana in corpore sa». El sol despuntava entre els núvols i tot feia pensar que el dia que tenia per davant seria fantàstic. Va fer un bon esmorzar i es va disposar a encaminar-se cap a la feina. Els treballadors autònoms no poden posar-se mai malalts, ni agafar cap baixa però això, pel Joan, no era cap problema perquè a ell li encantava el seu treball, de fet el podria fer gratis.

Va agafar la línia tretze del bus i es va baixar després de cinc parades, allà a prop estava la terrassa de la cafeteria « El cupcake d’or» de seguida va trobar la millor taula possible, va demanar un poliol menta per digerir el seu esmorzar i un cop la cambrera va prendre nota de la comanda es va dirigir cap a la taula mes llunyana de la porta on a sobre de la taula i en perfecta alineació hi havia un caputxino amb escuma d’ametlla DO de Reus, acompanyat d’una torrada d’espelta amb advocats i ous cuits a baixa temperatura. Va ser prou fàcil abocar la bossa amb pólvores entre l’escuma d’ametlla del caputxino i tornar cap a la seva taula on just arribava la cambrera amb la infusió.

No va passar ni mitja hora que es va sentir el crit de la cambrera, en Romualdo Pérez, crític gastronòmic que signava els seus articles com a Romuald de Perret, havia mort esclafat sobre els ous cuits a baixa temperatura.

En Joan ja podia tornar a casa, fi de la seva feina i de la seva jornada laboral. El sol lluïa en la seva màxima plenitud , els ocells cantaven i el cor alegre i saludable d’en Joan s’enfortia vigorosament amb les pulsacions que marcava el pulsòmetre nou de trinca que portava en el canell i que anava a joc amb la seva equipació de «runner».