Una amistat entre rodes

Ahir volia agafar el bicing pero estaven totes les bicicletes en vermell menys una. A l'altre costat de la parada hi havia un noi que també volia agafar la bici. Els dos vam sortir corrents per agafar la bici, pero vam arribar al mateix temps. Jo li vaig preguntar “Tens una urgència?” ell em va contestar que sí perquè tenia un partit de futbol. Jo tenia un examen molt important així que teníem tots dos un problema jo: el meu examen i ell el seu partit. Li vaig proposar si volia que pugéssim tots dos a la bicicleta. Al principi, ell desconfiava de la meva idea, però finalmente el vaig persuadir per pujar els dos. Vam partir des del carrer Tuset i teníem que anar fins a la plaça de Sarrià. Quan estàvem a Turó Park un cotxe es va cruar molt perillosament, vaig fer un cop de volant i gairebé ens caiem els dos de la bici. L'altre noi em va dir de parar perquè estavem fent una cosa molt perillosa i jo estava molt cansant. Vaig accedir a parar, li vaig preguntar com es deia i es deia Jan. Ens vam donar els números de telèfon, perquè ens havíem caigut molt bé. A més a més, tots dos vam aconseguir arribar on havíem d'anar i vam arribar a temps. D'aquesta aventura han passat 2 anys i encara el Jan i jo seguim tenint una amistat molt bona.