UNA AVENTURA AMB AUTOBÚS

Quan era petita m’agradava molt anar amb bus, perquè em pensava que era una nau, em posava al mig del bus i deia que estava flotant. Quan baixàvem pensava que estava en un altre planeta, on m’havia teletransportat amb la nau. Li preguntava a la meva mare on estàvem, perquè la meva ciutat no és tan gran. M’agradava viatjar amb l’autobús perquè podia saludar a les persones, veure el paisatge i anar comentant amb la meva mare i el meu pare tot el que anava veient. També era la que sempre pressionava el botonet abans de baixar, era com el botó de la màgic de la nau especial. Al baixar m’imaginava que estava en un altre planeta, perquè tancava els ulls, li agafava la mà als meus pares que m’aixecaven a l’aire i em pensava que volava en un territori desconegut.
Un dia viatjant amb la meva mare i les meves amigues, vàrem baixar a la parada propera a casa i vam veure una porta blanca molt estranya en un edifici. Semblava secreta i vàrem decidir anar a mirar que era. Hi havia caixes, cadires i coses velles. Vam veure un missatge que deia: “no entris aquí”. La meva mare ens va cridar i vam sortir corrent. Tota la tornada a casa vam estar parlant d’això. Com que teníem molta curiositat vam decidir tornar-hi. Una de les meves amigues va preguntar si algú volia entrar i una altra de les amigues, L’Andrea, va dir que si. Jo vaig dir que l’acompanyava i, l’altra amiga Leonie es va animar a entrar també. La meva mare ens acompanyava. Es sentien cops i feien molta por. Ens vam agafar de les mans. Desprès de dos minuts caminant vam començar a veure el que semblava pintura vermella. Cada vegada més ens apretàvem més les mans. I, va començar a sonar “pum, pum, pum, pum”. Vam sentir un crit i vam començar a córrer cap endavant. La meva mare ens va dir que no cridéssim que no passava res.
Vam començar a sentir veus i un noi ens va dir sinó havíem vist el cartell de no entrar.
-Ahhhhh!!!!- la Leonie va cridar espantada.
La meva mare no entenia perquè cridàvem. El que ella no sabia es que havíem inventat una historia de que allà vivia un monstre i que totes ens pensàvem a creure que era veritat perquè hi havia pintura vermella per tot arreu i estava tot molt fosc.
El que no sabien és que en realitat estàvem en una sala en obres on estaven preparant una exposició per la setmana vinent i per això hi havia pintura i papers per tot arreu.