Una professió inesperada

Fa dies que a les notícies sortia que al metro apareixien persones desmaiades, per això quan la meva are deia que anàvem al metro li negava de seguida! Però en el fons em semblava sospitós, ja que ella mira les notícies amb mi. Cada dia m’ho deia, fins el dia que em va obligar a fer-ho. tenia molta por, estava tremolant d’una manera… Quan finalment vem anar a l’estació de metro vaig tenir més por que mai i, quan vem entrar al metro, encara més. Hi havia una persona amb una escopeta de dards anestesiants i va començar a disparar a tothom. La meva mare va esquivar el dard i em va empènyer perquè l’esquivés jo també. Llavors la meva mare va començar a córrer cap a ell i ell cap a ella. En aquell moment vaig sospitar de la meva mare, vaig pensar que devia ser una espia, ja que volia que anés al metro amb ella… Potser volia que jo hoo descobrís? Bé, tornem a la història de la meva mare: va saltar i va fer una patada que va deixar al senyor amb el nas sagnant. Tot seguit, la mare va obrir la porta del metro, es va agafar fortament d’una barra de metall i el senyor va sortir volant i es va donar un cop amb la paret del túnel. Al mateix moment que això va passar, la meva mare va tancar la porta del metro i em va preguntar:
Fill, saps de què treballo realment?
D’espia! - vaig respondre.
Correcte!