Viatges accidentals

Aquest bolígraf ha viatjat amb la llibreta durant tant de temps!... Ha escrit tantes coses, útils per a un text; un micro-relat! Feien una parella inseparable, però avui, dilluns, un cop de mala sort ha fet que rellisqués i caigués al terra del vagó del metro on viatjava. Uns altres peus s’han apropat, i l’han recollit, l’han introduït a la bossa, anirà bé dur-lo. Ara fa una ruta diferent a l’habitual, una altra línia.
És dimecres i repeteix ruta. Surt al carrer i surt de la bossa, un cartell a la paret, interessant, fa necessari prendre’n nota, però... ai! En tornar a la bossa, cau fora. Unes boniques sabates amb taló s’apropen, el recullen, i corren, s’escapa un autobús! És un bolígraf realment atractiu, és bonic, crida l’atenció. Ara viatja dins una bossa a joc amb les boniques sabates, fa un trajecte llarg, molt llarg. Ja no tornarà a sortir fins l’endemà, per a fer una signatura. El lloc és realment elegant. Torna a la bossa, però durant el dia, encara sortirà tres cops més per a signar papers diversos i tornar a la bonica bossa. O... potser l’últim cop serà oblidat damunt la taula. El becari el veu i el fica a la cartera on du els documents, ha d’acudir a un sopar. L’estada al restaurant amb els amics finalitza i les mans busquen dins la cartera el mòbil, cal fer el pagament, amb la mala sort que el bolígraf cau a terra sense ser vist. El local tanca, i un dels cambrers veu i recull el bolígraf caigut, li anirà be dur-lo per prendre les comandes! En tancar la porta es dirigeix a agafar un autobús nocturn, ja és tard. Sembla que triga, així que una mà el treu de la butxaca i comença a dibuixar, és un dels entreteniments que més li agrada, així farà temps. Enfilats més tard a l’autobús, viatgen cap a casa, el bolígraf a la butxaca de la jaqueta, demà tornarà a viatjar cap a la feina, ara en un autobús diürn, i així tota la setmana fins el diumenge.
És dilluns, dia de festa, el cambrer es posa la jaqueta, aniran amb els nens a Montjuic, fa un bonic dia per a passejar, i hi ha força parcs amb zones de joc. Avui aniran primer en autobús i, després, agafaràn el funicular, que és molt divertit per als nens! Papa, vull dibuixar la muntanya! I el bolígraf surt de la butxaca de la jaqueta passant a les mans del fill. Ja arribem! Això crida l’atenció del nen, que deixa el bolígraf i el paper damunt el seient per a mirar per la finestra, baixa ràpid en arribar i allà es queda. Una de les persones que pugen se n’adona de la presència del bolígraf, l’agafa, i pensa que serà bo per quan s’entreté fent sopes de lletres al metro, el trajecte cap a la feina és tant pesat! El dia següent, dimarts, surt de la bossa per a omplir uns passatemps, llisca tant bé! Li farà molt servei, està tant immers en la tasca que gairebé es passa de parada! Surt ràpidament, i deixa sopes de lletres i bolígraf a la bossa, ha de córrer una mica pel carrer, arriba just a la feina, i aquest carrer és tant turístic! Ha d’anar fent ziga zagues per esquivar la gent. Amb la pressa no ha tancat la cremallera de la bossa i el bolígraf surt volant, cau a terra i quan esta a punt de ser trepitjat, el recull una mà estrangera, serà bo per marcar coses a la guia que duu de Barcelona. En poca estona puja al Bus turístic, és l’activitat prevista per avui. Per fi serà un viatge tranquil, ara viatja dins la butxaca de la brusa, ben agafat, com si ell mateix fos espectador de la ruta. Ara sí, aquest viatge serà llarg, no es separarà d’aquestes mans, i acabarà viatjant ben lluny.