Violet line

Sona es despertador, l'apago rápidament, m'aixeco a les fosques, em vesteixo i surto silenciosament...com una ombre. És vital que ell continuï dormint, no s'ha de despertar a la fera.
Aquell dia a la megafonia del metro s'anuncia que la línia blava no funciona i que podem agafar la línia lila com la millor alternativa.
No sé perquè però els meus peus van més lleugers de lo normal, una energia secreta em porta cap aquest canvi.
Quan arribo a l'andana de Sagrada Família els meus ulls es claven en una dona alta,de cabells llargs, vestida de lila de cap a peus que camina amb passes segures cap a mi amb un somriure al rostre.
Sobtadament apareix al meu costat i em diu a cau d'orella: "T'he reconegut d'entre totes,jo he estat allà on ets tu ara!"." Si vols canviar la situació ,demà t'espero aquí a la mateixa hora..Agafa només una petita motxilla amb les coses importants per a tu". I després desapareix no se per on.
Allà em quedo jo paralitzada per un moment fins que el xiulet de tancament de portes em porta de nou a la realitat i d'un salt entro al vagó que em porta de tornada a la por, la tristesa i la foscor.
El meu cervell es fa una munt de preguntes : "Quí és aquella misteriosa dona? Per què sap tant de la meva vida? però en comptes de sentir temor o incertesa, la pau inunda la meva persona i una força desconeguda s'apodera de mi.
Al dia següent malgrat que no he dormit no em sento cansada, al contrari, una energia inusual m'envolta.
Agafo la meva motxilla i amb el cap ben alt surto de la pressó donant un cop de porta i obrint-me camí al nou futur.
Entro corrent per la boca del metro de Paral.lel i baixo a Sagrada Família, el punt de trobada, l'inici de tot.
Oh sorpresa!l'andana és plena de dones vestides de lila, com un camp ple de flors del mateix color!Enmig de totes ella que m'ofereix les seves mans.
De sobte ,aixequen la veu perquè s'escolti el que diuen: " No estàs sola, vine amb nosaltres i la teva vida canviarà!"
Juntes agafem el metro i baixem a Badalona /Pompeu Fabra i caminant deu minuts ,com una marea lila, arribem a la platja.
Mirant el mar i les onades anant i venint em sento lliure i empoderar i crido a ple pulmó : " Mai més seré una ombra!
ADEU A LA FOSCOR, BENVINGUDA LA LLUM!
Si tu et trobes a la cova com jo estava, no ho dubtis pren la línia lila!...pren les regnes de la teva vida i no et sentiràs sola mai més!!