Un llarg viatge

Sent un seient d'autobús he estat testimoni d'un gran nombre de situacions, d'una muntanya russa d'emocions, unes d'intenses i altres de molt intenses, entre elles algunes de positives, però també d'escenes reprotxables d'alguns passatgers -no vull generalitzar, però gairebé sempre tenien la mateixa edat-, encara que també n'hi ha hagut d'altres dignes d'esment que mai no oblidaré; com quan un passatger va defensar un altre i lluità per un seient perquè aquest últim pogués asseure's i descansar de les muletes.
He vist l'amor sorgir entre dos desconeguts que coincidien en el mateix vagó de camí al treball i a la universitat respectivament, he pogut observar esquerdar-se una amistat a poc a poc per la falta de temps, veure actes d'heroïcitat que han prolongat la vida d'un desconegut que estava sofrint un atac cardíac. He pogut gaudir de l'exaltació dels passatgers amb ànsies d'arribar al seu destí, de tornar a la seva llar, de poder reunir-se amb algú amb qui feia tant no es trobava. He viscut els meus dies bons i els meus dies dolents en els quals passatgers discutien per la identitat d'un altre, en els quals els actes vandàlics eren l'única possibilitat, en els quals molestar a altres passatgers no importava.
He matinat cada dia com el que més, he vetllat i he passat nits en vela. He estat buit i ocupat, envoltat de desconeguts en un vagó ple de gom a gom, i dies en què amb prou feina hi havia passatge. He estat net, oh, quina neteja la del meu primer dia com a seient, i que bé que senta quan el personal de neteja i de manteniment em preparen per a un pròxim dia, però la neteja no dura molt; he romàs humit en els dies de pluja, m'han tirat molles de pa d'un entrepà menjat a tot córrer, han abocat en mi aigua i altres fluids que prefereixo no recordar. Se'm posen els fils de punta!
Però ara ja no m'estimen, m'he fet vell, em jubilaran. És que no faig gaudir els nens quan corren per asseure's vora la finestra mentre els seus cuidadors encara són saludant el conductor? És que no sóc tan còmode com quan vaig néixer? És que ja he passat de moda? Encara estic bé, sóc vell, però no estic trencat, bé, potser una mica descolorit i faig algun que un altre cruixir, però qui no ho fa?
He sentit històries del que hi ha desprès, però prefereixo no pensar-hi gaire en un futur incert. I si se n'adonen que puc continuar fent el meu treball uns anys més? Tant de bo que fos així, tant de bo que pugui continuar fent felices a les persones quan aconsegueixen descansar uns minuts després d'un dia ben enfeinat. Només és qüestió de temps que em despertin ben entrada la nit per desmuntar-me. Mentrestant continuaré fent la meva feina el millor possible sense importar res més que el benestar de qui vulgui viatjar amb mi, de qui vulgui seure amb mi.