Autor/a
Olivera
Categoria
Relat lliure
Sota terra també hi ha llum
Anyoro caminar per la ciutat, però últimament només la travesso per sota.
Agafo el tren a Mundet i creuo tots els carrers amb la foscor de sota terra i la llum dels viatgers.
Cadascú amb la seva història,
cadascú amb la mirada fixa endavant.
Què deuen estar pensant?
L’home de l’esquerra, assegut, sosté un llibre a la mà.
A la dreta, una noia amb auriculars mira vídeos en silenci. Menys mal. No m’agrada quan els escolten en alt.
La parella del davant es mira, l’un a l’altre, sense dir res.
Sembla que el silenci parli també.
Una dona gran acaba d’entrar.
Algú li cedirà el seient?
L’avís de civisme públic hauria de sonar i assenyalar, discretament, alguna consciència adormida.
Una noia afroamericana parla anglès amb el seu fill i, en català, li diu que ha de deixar seure la gent gran.
M’agrada escoltar les llengües que conviuen a la ciutat.
És senyal que és un lloc viu, un lloc on s’hi pot viure de veritat,
on la gent té oportunitats.
Arribo a Maria Cristina, la zona d’oficines,
i entro a treballar un dia més,
després d’haver travessat la ciutat sense veure-la.
Agafo el tren a Mundet i creuo tots els carrers amb la foscor de sota terra i la llum dels viatgers.
Cadascú amb la seva història,
cadascú amb la mirada fixa endavant.
Què deuen estar pensant?
L’home de l’esquerra, assegut, sosté un llibre a la mà.
A la dreta, una noia amb auriculars mira vídeos en silenci. Menys mal. No m’agrada quan els escolten en alt.
La parella del davant es mira, l’un a l’altre, sense dir res.
Sembla que el silenci parli també.
Una dona gran acaba d’entrar.
Algú li cedirà el seient?
L’avís de civisme públic hauria de sonar i assenyalar, discretament, alguna consciència adormida.
Una noia afroamericana parla anglès amb el seu fill i, en català, li diu que ha de deixar seure la gent gran.
M’agrada escoltar les llengües que conviuen a la ciutat.
És senyal que és un lloc viu, un lloc on s’hi pot viure de veritat,
on la gent té oportunitats.
Arribo a Maria Cristina, la zona d’oficines,
i entro a treballar un dia més,
després d’haver travessat la ciutat sense veure-la.