Schrödinger

No em puc moure. Estic atrapat. Estic dins un vagó de metro, de nit, amagat. Ningú em pot veure. Tampoc ningú ho intenta, molts miren el mòbil, altres parlen entre ells. Alguna cosa se sent a l'ambient. En les energies. L'atmosfera és diferent. Porto 8 hores encaixat aquí, però per primer cop sento alegria al vagó. Un noi jove amb ulleres de pasta negres mou les mans amunt i avall alternativament mentre exclama: "six, seven, six, seven". Els qui el miren, riuen. Una senyora mira de reüll el mòbil de la noia del cantó, ja no donen el "Sálvame" a la tele. Un avi mira la senyora, li recorda a la seva dona abans de ser vidu. Li guinya l'ull, però no se n'adona perquè ha descobert que el nòvio de la noia sembla que l'enganya amb una altra. La noia per això, somriu, ara ja té l'excusa perfecta per deixar-lo. Un nen em mira amb alegria, m'ha descobert. La meva propietària li diu si em vol tocar i obre la gàbia. El noi posa la mà i es sobreposen dos estats d'ona. En un el nen m'acaricia en l'altre el nen surt mossegat. El temps es para. La funció d'ona no col·lapsa.

Au.