Un viatge inesperat

Hola, em dic Elisa. Tinc 12 anys. Visc amb la mare i el pare. La mare, que es diu Rosa, treballa en una empresa de joguines. S’encarrega de portar noves idees. L'última idea era el robot 1-P-1 que era un company de joc pels nens.
Un dia el pare i la mare em van dir:
-Elisa, t’hem de dir una cosa molt important, ens n’hem d’anar a Xina.
-Però si aquesta setmana tinc l'examen de català! També tinc un examen d’anglès i el de ciències naturals- el d’anglès no me l’havia estudiat perquè no m’agradava.
-Tranquil·la ja hem parlat amb la mestra, no faràs els exàmens.
Quan vam arribar a Xina vam anar a una fira. Llavors allà em vaig distreure amb uns objectes antics. Els pares no em van veure i van seguir caminant. De sobte algú, no sé qui, em va tapar el nas amb una gasa amb anestèsia. Em van posar en un sac de plàstic foradat perquè pogués respirar. Em van portar en una botiga dins del sac de plàstic.
Aquella botiga era molt estranya però acollidora, a mi m’ho semblava almenys perquè estava feta de fusta, tenia llibres antics i estava tot tan ple de pols que no vaig poder llegir cap títol. Després en un altre racó vaig veure un senyor amb un punyal tot ell dissecat i em va deixar de semblar acollidor.
Per sort em van treure d’aquell lloc. Durant el viatge vaig estar dins d’una furgoneta envoltada de capses. Quan vaig arribar vaig veure que no em trobava en un lloc fosc i negre. Era un lloc alegre, estava ple de peluixos i joguines. De sobte vaig veure que hi havia el robot 1-P-1. Ja sabia qui m’havia raptat. Només el senyor Xu-Gui-Na el propietari del robot tenia aquesta joguina. De sobte va aparèixer per la porta: tenia els ulls negres, més negres que la por i jo justament tenia molta por. Em va dir:
-XIN XAT LLAU, LOSA!!?!
Em vaig fer la valenta i amb una veu volent dir “ves-te’n a pastar fang” li vaig dir:
-No t'entenc, senyoret Pepet.
-Doncs jo sí que se pal·lar català, senyoleta Elisa.
Em vaig quedar rigida com una paret.
-Què hi faig aquí jo, senyor Xu-Gui-Na?
-Estàs aquí pel ajudal-me a lobar-li l’ emplesa a la male.
-Ni de conya, què et penses tu.
-Tolna-ho a lepetir un cop més i t’abandonu enmig de Xina.
-Almenys així podré trucar als pares, senyor Xu-Gui-Na.
Vaig parlar massa perquè em va treure el mòbil de la butxaca. Potser sí que soc una mica despistada.
Al dia següent va arribar la mare, però no per salvar-me. Va venir per fer la reunió amb el Xu-Gui-Na del robot 1-P-1. La mare li va dir:
-Abans de començar la reunió t’he de dir una cosa. Necessito que m’ajudis a buscar la meva filla, l’Elisa.
El Xu-Gi-Na es va posar a riure. La mare li va dir:
-Què et fa tanta gràcia?
-Que tinc una solplesa pel tu.
-Quina sorpresa?
-L’Elisa la tinc jo, Losa i no la tulnalàs a veule si no em dones la meitat dels diners de l’emplesa.
La mare li va haver de donar els diners de l’empresa.
Vam arribar a l'avió. La mare no em deixava anar de la mà. Tot va ser molt fluid.
A Barcelona vam haver d’agafar el metro, la línia 9 fins a casa. El viatge va ser molt mogut, vam haver de fer 3 transbords.
Quan vam arribar a casa i els pares em van dir:
-Hem de parlar. Què farem sense els diners de l’empresa?
-Tranquils, em sembla que tinc el que necessitem: els plànols del robot 1-P-1.
-Elisa, no estic per bromes.
De la butxaca em vaig treure uns plànols del robot 1-P-1. A sobre del paper i posava ROBOT 1-P-1.
Els pares van armar un guirigall. La mare va portar allò a l’empresa. Ens vam fer rics per aquest robot. Fins i tot vam sortir a la llista Forbes.