Autor/a
Laia Pascual
Categoria
Relat lliure
Crònica de la inèrcia
L’autobús és un vehicle dissenyat pel trasllat dels passatgers, cadascuna de les seves parts acompleixen una missió única, exclusiva i complementaria amb el propòsit de permetre que els individus puguin traslladar-se, forma part d’un engranatge i a la vegada és engranatge on l’objectiu bàsic és el moviment
però els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment
una dolça resistència a la variació a l’alteració, al capgirament… inèrcia
En el pas del temps aquesta inèrcia, aquesta plàcida resistència al moviment ha anat transformant-se, en l'origen les rodes de cautxú i ferro es resistien d’una forma quasi intransigent al moviment, rigidament propagaven la vibració que es produïa del pas pels carrers sense asfaltar a cada petit racó de l’estructura. Cada petit sotrac es radiava arribant al passatger, la vibració feia trontollar cada múscul, cada os com si també formessin part de la pròpia estructura del vehicle. Els passatgeres distingits, il·lustres, seguts en rígids seient de fusta que a cada trontollada relliscaven però amb distinció consentien el vaivé en demostració de la seva categoria
Els materials emprats, feixucs, pesats, proporcionaven seguretat a l’estructura però a la vegada l’inferien un pes que desafiava amb una tossuderia quasi inexplicable el moviment
La intransigència a l’acció també es respirava en l’aire, un aire dens, una boira fosca, opaca, quasi pastosa degut a la terra seca que s’aixecava dels carrers sense asfaltar
Avançar el temps i amb ell també muda la inèrcia, l’evolució fa que s’incorporin nous materials, materials que debilitin la resistència i la velocitat es referma, però la persistència de la inèrcia recau en l’augment dels usuaris, la no exclusivitat de la burgesia fa que en alguns moments, com si es tractés de sardines, el poble s'amuntega fent una massa que empantanega el tràfec
Però la guerra arriba i la conseqüències es plasmen en cada racó de la ciutat, en cada amagatall de la metròpoli s’escampa la tristesa, la desolació, la falta de peces de recanvi i combustible fa que la dolça marxa s’aturi completament, el conflicte bèl·lic obliga a suspendre el servei
En quant es reprèn, la manca de gasoil fa que els vehicles funcionin amb gasogen que provoca una gran quantitat de fum dens irrespirable, la translació és parsimoniosa, farragosa, la maquinària és lenta, com si tingués por de posar-se en marxa conscient del moment històric que travessa
Poc a poc el ritme es va normalitzant i el pas dels anys, impulsivament deixa enrere inèrcies destructives, els materials es van millorant la maquinària es perfecciona i s’aprèn a flirtejar amb la resistència
La concepció de l’autobús es trasbalsa, es revoluciona, canvia completament, nous materials, modern disseny s’aprèn a acaronar la inèrcia, es juga amb ella. Com si es tractés d’un fulla en mig d’un rierol, surant, fluint, gaudint de la dolça inèrcia
però els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment
una dolça resistència a la variació a l’alteració, al capgirament… inèrcia
En el pas del temps aquesta inèrcia, aquesta plàcida resistència al moviment ha anat transformant-se, en l'origen les rodes de cautxú i ferro es resistien d’una forma quasi intransigent al moviment, rigidament propagaven la vibració que es produïa del pas pels carrers sense asfaltar a cada petit racó de l’estructura. Cada petit sotrac es radiava arribant al passatger, la vibració feia trontollar cada múscul, cada os com si també formessin part de la pròpia estructura del vehicle. Els passatgeres distingits, il·lustres, seguts en rígids seient de fusta que a cada trontollada relliscaven però amb distinció consentien el vaivé en demostració de la seva categoria
Els materials emprats, feixucs, pesats, proporcionaven seguretat a l’estructura però a la vegada l’inferien un pes que desafiava amb una tossuderia quasi inexplicable el moviment
La intransigència a l’acció també es respirava en l’aire, un aire dens, una boira fosca, opaca, quasi pastosa degut a la terra seca que s’aixecava dels carrers sense asfaltar
Avançar el temps i amb ell també muda la inèrcia, l’evolució fa que s’incorporin nous materials, materials que debilitin la resistència i la velocitat es referma, però la persistència de la inèrcia recau en l’augment dels usuaris, la no exclusivitat de la burgesia fa que en alguns moments, com si es tractés de sardines, el poble s'amuntega fent una massa que empantanega el tràfec
Però la guerra arriba i la conseqüències es plasmen en cada racó de la ciutat, en cada amagatall de la metròpoli s’escampa la tristesa, la desolació, la falta de peces de recanvi i combustible fa que la dolça marxa s’aturi completament, el conflicte bèl·lic obliga a suspendre el servei
En quant es reprèn, la manca de gasoil fa que els vehicles funcionin amb gasogen que provoca una gran quantitat de fum dens irrespirable, la translació és parsimoniosa, farragosa, la maquinària és lenta, com si tingués por de posar-se en marxa conscient del moment històric que travessa
Poc a poc el ritme es va normalitzant i el pas dels anys, impulsivament deixa enrere inèrcies destructives, els materials es van millorant la maquinària es perfecciona i s’aprèn a flirtejar amb la resistència
La concepció de l’autobús es trasbalsa, es revoluciona, canvia completament, nous materials, modern disseny s’aprèn a acaronar la inèrcia, es juga amb ella. Com si es tractés d’un fulla en mig d’un rierol, surant, fluint, gaudint de la dolça inèrcia