Autor/a
aerderion
Categoria
Relat lliure
Les fondalades de la ciutat
Les venes corrien sota la pell de la ciutat. Transportaven la vida latent, els viatgers que conformen la sang que alimenta Barcelona. El metro corre i s’atura, desembarcant els passatgers, que es comuniquen en una multitud de veus i idiomes.
L’Elena pujà al vagó, cercant un seient: estava de sort, hi havia un lliure. Va treure el mòbil; desplaçava la pantalla contínuament, sense pausa, cada pocs segons. De tant en tant s’aturava, mirant els passatgers, sense focalitzar-se en cap d’ells. En una d’aquestes pauses s’adonà que gairebé totes al vagó estaven absorbides pels mòbils. Abduïdes per les pantalles, no aixecaven el cap. Va decidir desar el mòbil a la bossa, i es va dedicar a mirar al seu voltant; decididament, era més interessant.
I els globus vermells continuaven movent-se per les fondalades de la ciutat. Transportaven l'oxigen de la ciutat. Oxigen que donava vida, vida que donava oxigen.
El Marc travessava la ciutat d’extrem a extrem. Anava de casa a la universitat, i aprofitava el viatge per menjar. Les carmanyoles suraven plenes de pasta, arròs, amanides i verdures. L’ampolla el servia tant quan estava dinant (encara que no acostumava a beure mentre menjava) com al viatge llarg fins a la facultat. Després de dinar, treia els apunts i els últims moments del viatge eren d’estudi.
I els camins de les fondalades continuaven. I els passatgers continuaven el viatge a la llum del dia, pels carrers que recorrien la dermis de la ciutat.
L’Elena pujà al vagó, cercant un seient: estava de sort, hi havia un lliure. Va treure el mòbil; desplaçava la pantalla contínuament, sense pausa, cada pocs segons. De tant en tant s’aturava, mirant els passatgers, sense focalitzar-se en cap d’ells. En una d’aquestes pauses s’adonà que gairebé totes al vagó estaven absorbides pels mòbils. Abduïdes per les pantalles, no aixecaven el cap. Va decidir desar el mòbil a la bossa, i es va dedicar a mirar al seu voltant; decididament, era més interessant.
I els globus vermells continuaven movent-se per les fondalades de la ciutat. Transportaven l'oxigen de la ciutat. Oxigen que donava vida, vida que donava oxigen.
El Marc travessava la ciutat d’extrem a extrem. Anava de casa a la universitat, i aprofitava el viatge per menjar. Les carmanyoles suraven plenes de pasta, arròs, amanides i verdures. L’ampolla el servia tant quan estava dinant (encara que no acostumava a beure mentre menjava) com al viatge llarg fins a la facultat. Després de dinar, treia els apunts i els últims moments del viatge eren d’estudi.
I els camins de les fondalades continuaven. I els passatgers continuaven el viatge a la llum del dia, pels carrers que recorrien la dermis de la ciutat.