Autor/a
Yai NoMo
Categoria
Relat lliure
Tornada a l'escola
Uns pares van al metro de camí a recollir als seus fills a l'escola. Xerren sobre coses mundanes "l'Axel ahir es va caure i es va fer un trau que tela" o "sabeu si tenien deures per avui? La Noa mai m'ho diu", quan de sobte se sent pels altaveus un avís, mentre el tren para i s'apaguen els llums.
*Atenció. El metro quedarà aturat temporalment, recomanem que no sortiu dels vagons i que espereu que vinguin els cossos de seguretat per ajudar-vos.*
-¿Què vol dir això? Avui el Nil té metge -diu un dels pares- no puc arribar tard
*Preguem que es quedin als vagons, de seguida arribaran els cossos de seguretat*
-Però que està passant?-comença a posar-se nerviosa una altra mare
-Laura, tranquil·la -respon una altra mare- pot ser buscant a l'app de TMB hi surt alguna cosa
Busca per internet a veure que està passant, i en veure un titular, tota espurna de color marxa de la seva cara "El virus zombi ataca Barcelona".
Triga una estona a processar el que ha llegit fins que un suau fil de veu aconsegueix sortir del seu cos espantat.
-Com que virus zom! -comença a, quasi cridar un dels pares, l'altra li tapa la boca i xiuxiueja
-Calla, sembla que som els únics que ho sabem. Si s'adona tothom serà impossible fer-ne res. Hem de pensar una manera de sortir, recollir als nens és la nostra prioritat
Passen una estona pensant en diferents opcions. Debaten opcions, fins que decideixen anar a parlar amb qui condueix el metro. La conductora, entendrida per la situació, els deixa sortir.
Surten per la primera porta i es dirigeixen a l'andana. S'apropen amb cura de no cridar l'atenció, hi ha algunes persones, totalment pàl·lides i amb els ulls ensangonats, sembla que van sense destí, es xoquen amb columnes i parets, i tenen dificultats per pujar escales.
Decideixen caminar per les vies fins a trobar una andana buida i sortir. Les recorren fins a trobar-se a la parada de Diagonal "que estrany veure-la buida" comenta un d'ells. Surten al carrer i es troben amb una Barcelona contaminada, però també un autobús buit.
-Ei, nois. Jo vaig treballar per TMB un temps, puc conduir un autobús -diu un dels pares
Tots accepten, entren i seuen. En Leo, per altra banda, seu al seient del conductor, tanca les portes i arrenca, començant a conduir. Al principi sembla descontrolar-se, va massa de pressa, com si no el controlés.
-Leo, potser no hauries d'abaixar el ritme?
-No puc! És... Jo conduïa metros! -diu intentant reconduir-lo
La gent que els veu pel carrer al·lucina "que fa un autobús a tota pastilla pels carrers de Barcelona, en mig d'una apocalipsi zombi?" pensen, mentre els pares des de dins preguen per arribar vius a buscar als seus fills.
En Leo, al final aconsegueix dominar l'autobús i no passen més de 20 minuts que ja són a la porta de l'escola.
-I ara que fem? -pregunta una de les mares, atemorida
-Piquem al timbre? Potser ens obren -respon el Leo
Tots semblen estar d'acord, per tant, piquen al timbre i respon un docent. "Som els pares de..." no arriben a acabar la frase que ja els han obert
Entren a l'escola, amb una mica de por, no saben que es trobaran. Passen pel passadís d'arribada i els rep el professor.
-Benvinguts, passeu. La resta de gent està al gimnàs, tenim provisions i els zombis no poden entrar
Els pares encara estan processant la situació, però l'acompanyen al gimnàs mentre el profe explica que les escoles s'han habilitat com a refugi.
En arribar al gimnàs, els seus fills i filles corren directes cap a ells i es fonen en una abraçada.
*Atenció. El metro quedarà aturat temporalment, recomanem que no sortiu dels vagons i que espereu que vinguin els cossos de seguretat per ajudar-vos.*
-¿Què vol dir això? Avui el Nil té metge -diu un dels pares- no puc arribar tard
*Preguem que es quedin als vagons, de seguida arribaran els cossos de seguretat*
-Però que està passant?-comença a posar-se nerviosa una altra mare
-Laura, tranquil·la -respon una altra mare- pot ser buscant a l'app de TMB hi surt alguna cosa
Busca per internet a veure que està passant, i en veure un titular, tota espurna de color marxa de la seva cara "El virus zombi ataca Barcelona".
Triga una estona a processar el que ha llegit fins que un suau fil de veu aconsegueix sortir del seu cos espantat.
-Com que virus zom! -comença a, quasi cridar un dels pares, l'altra li tapa la boca i xiuxiueja
-Calla, sembla que som els únics que ho sabem. Si s'adona tothom serà impossible fer-ne res. Hem de pensar una manera de sortir, recollir als nens és la nostra prioritat
Passen una estona pensant en diferents opcions. Debaten opcions, fins que decideixen anar a parlar amb qui condueix el metro. La conductora, entendrida per la situació, els deixa sortir.
Surten per la primera porta i es dirigeixen a l'andana. S'apropen amb cura de no cridar l'atenció, hi ha algunes persones, totalment pàl·lides i amb els ulls ensangonats, sembla que van sense destí, es xoquen amb columnes i parets, i tenen dificultats per pujar escales.
Decideixen caminar per les vies fins a trobar una andana buida i sortir. Les recorren fins a trobar-se a la parada de Diagonal "que estrany veure-la buida" comenta un d'ells. Surten al carrer i es troben amb una Barcelona contaminada, però també un autobús buit.
-Ei, nois. Jo vaig treballar per TMB un temps, puc conduir un autobús -diu un dels pares
Tots accepten, entren i seuen. En Leo, per altra banda, seu al seient del conductor, tanca les portes i arrenca, començant a conduir. Al principi sembla descontrolar-se, va massa de pressa, com si no el controlés.
-Leo, potser no hauries d'abaixar el ritme?
-No puc! És... Jo conduïa metros! -diu intentant reconduir-lo
La gent que els veu pel carrer al·lucina "que fa un autobús a tota pastilla pels carrers de Barcelona, en mig d'una apocalipsi zombi?" pensen, mentre els pares des de dins preguen per arribar vius a buscar als seus fills.
En Leo, al final aconsegueix dominar l'autobús i no passen més de 20 minuts que ja són a la porta de l'escola.
-I ara que fem? -pregunta una de les mares, atemorida
-Piquem al timbre? Potser ens obren -respon el Leo
Tots semblen estar d'acord, per tant, piquen al timbre i respon un docent. "Som els pares de..." no arriben a acabar la frase que ja els han obert
Entren a l'escola, amb una mica de por, no saben que es trobaran. Passen pel passadís d'arribada i els rep el professor.
-Benvinguts, passeu. La resta de gent està al gimnàs, tenim provisions i els zombis no poden entrar
Els pares encara estan processant la situació, però l'acompanyen al gimnàs mentre el profe explica que les escoles s'han habilitat com a refugi.
En arribar al gimnàs, els seus fills i filles corren directes cap a ells i es fonen en una abraçada.