La catàstrofe del metro

Hi havia una vegada, una nena que es deia Anna i la seva millor amiga, la Júlia.
L’Ana era una nena baixeta, de cabells arrissats i molt prima, i la Julia era una nena alta, amb els cabells llisos i també molt prima.
Vivien a Badalona, l’Anna al C/Francesc Macià, i la Julia al C/Sant Ramon. Les dues anaven a l’escola Ventós i Mir.

Un dia quan tot semblava normal i l’Ana anava cap a l’escola, quan de cop la truca la Julia preguntant-li:
-Ana siusplau és molt important que em diguis la resposta correcta a la pregunta que et faré ara -va exclamar la Julia.
-D’acord Julia tranquil·la, però que et passa?
-Ara no tu puc dir, però necessito que em responguis a la pregunta.
-Sí, què passa?
-Quin dia es avui?-va preguntar la Julia.
-Avui és dijous.
-D’acord moltes gràcies Ana.
I va penjar el telèfon abans de que l’Ana li pogués respondre.

Uns minuts després del shock, quan va poder reaccionar no parava de trucar a la Julia però ella no contestava, tot havia sigut molt ràpid i estany.
Llavors va decidir intentar oblidar-ho i anar a classe perquè se li estava fent tard.
Quan va arribar a classe tot semblava molt normal: estaven tots asseguts al seu lloc, els materials estaven a la prestatgeria…i la Julia estava asseguda al seu lloc com si no hagués passat res. I l’Ana li va dir a la Julia:
-Tu i jo hem de parlar a l’hora del pati.
-D’acord-va dir la Julia.

Quan va arribar l’hora del pati l’Ana va començar a parlar amb la Julia:
-Què ha passat aquest matí quan m’has trucat?
-Aaaaaaaah! És que no sabia quan era l’examen de llengua.
-i per això em truqués tan desesperada. Que m’has espantat.
-Perdó.
-Per cert aquesta tarda hem d’anar a Barcelona amb metro per fer un volta per Arc de Triomf- Va dir la Julia.

Aquella tarda van quedar al metro de Badalona Pompeu Fabra. L’Ana va arribar a l’hora i cinc minuts mes tard va arribar la Julia, van pujar al metro. Quan de cop el metro es va parar perquè havia descarrilat i havia entrat en una estació fantasma. Uns minuts després s’escolten uns sorolls molt estranys i per la megafonia s’escolta el conductor dient:
-No sabem que ah passat, el metro no arranca. Però mantingueu la calma i no us alerteu- Va dir el conductor.
L’Ana i la Julia estaven molt espantades però ban decidir no dir res.
De cop noten com el metro es mou però no era cap endavant, era cap al costat!

Tothom va cridar, i van intentar obrir les portes però estaven bloquejades fins que van recordar les Finestres d’emergència i les van trencar però no arribaven a les de dalt.
Tot era un caos l’Ana i la Julia estaven desesperades, i no podien trucar als pares perquè al metro no hi havia cobertura.
Quan pensaven que estava tot perdut ban escoltar unes veus que deien:
-Estan aquí, ajudeu-los a sortir ràpid!!!
Eren els bombers que havien vingut a rescatar-los. Quan van sortir del metro estaven molt contentes i cansades a la vegada. Les van posar en una ambulància per revisar-les i beure si tot estava be, i quan van poder tornar a casa estaven molt cansades, felices i també estaven en shock.