A l'espai amb l'EXTRA99

Avui m’ha passat una cosa molt curiosa. M’he despertat amb el so del despertador: “dring-dring”. M'he vestit, he esmorzat i he sortit de casa, com sempre.
He caminat carrer avall, i he esperat a la parada que aquest cop té un nou grafiti amb uns símbols estranys, un coet i un extraterrestre amb les mans alçades. Estrany.
Ha arribat l'autobús i hi he pujat, he anat cap al fons i m’he agafat de la barra, mirant per la finestra. Ha passat per davant de l’Ajuntament, l’Aldi, la ferreteria, la casa de l’Aleix, les finestres d’un edifici, els núvols, un avió, l’atmosfera… Què l’atmosfera! Hem sortit de la Terra! Estic a l’espai! Però que fan els passatgers, per què es mouen així? Per què s’estan tornant verds i s’estan encongint? M’he espantat en veure que eren extraterrestres. Però no m’han fet res. Ens hem fet amics i m’han donat una maduixa, però era verda i lila. Era bona. Llavors els he començat a entendre. Em deien que m’havia equivocat de bus i que arribaria tard a l’escola. M’han deixat un disc volador per tornar a la Terra! Ha sigut molt divertit anar amb disc volador per tornar a la Terra! He arribat just a la mateixa hora que si hagués agafat el bus, a dos quarts de nou del matí. Ha sigut una experiència memorable.
Avui, un dia més tard, he anat corrents cap a la parada. Quan hi he arribat, he entès el que posava als símbols, posava: ens ha agradat molt conèixer-te! He mirat cap al cel i allà l’he vist, un bus volant com per art de màgia, el bus EXTRA 99. Espero que tornin aviat a Barcelona. Adeu, EXTRA 99.