L'aventura

En entrar al bus tot era diferent, la gent estava tranquil·la, però el que no sabien era que jo havia de fugir. Primer, us explico la meva història.

Em dic Bruna i visc en una família que som 4 en total, bé 5 comptant el meu gos. Sempre m’han agradat molt els esports, viatjar… Aquest any amb l’escola hem fet un intercanvi, he conegut a una nena que es diu Chloe, em va tocar amb ella de parella per dormir. Quan vaig arribar a casa seva, vaig veure una cosa que em va fer sospitar… Una màscara negra. Semblava de lladre, però ràpidament el seu pare la va amagar. Jo, sorpresa, vaig fer com si no hagués vist res.

Aquella mateixa nit vaig sentir que el pare deia “Aquesta nit serà l’assassinat, hem d'aconseguir com sigui poder-los aturar”. Després d’uns instants, ens van aixecar i ens van explicar el que passava. Es veu que la família de la Chloe eren uns detectius que intentaven salvar totes les persones que anaven a ser assassinades. Aquella nit van esbrinar que hi hauria un assassinat. Hi havia una senyora que es deia Rosa i tenia 60 anys, feia poc que s’havia mort el seu marit i no tenia fills només un germà. Ella estava a punt de jubilar-se, era enginyera industrial i guanyava molts diners, era gairebé rica. El seu germà, en canvi, tenia 52 anys i mai havia tingut la intel·ligència com la Rosa, ell treballava d’escombriaire i no tenia diners per comprar-se una casa, vivia en un pis als afores del país. El seu germà volia ser com la germana i tenir una casa. Aleshores l’única forma de ser com ella seria matant-la. Tot estava planejat seria la nit més important de València, la de les falles. Ningú estaria per la zona, excepte la Rosa. Aquell dia celebraven un concert de la Rosalia, i a més tot era gratis!

L’havien d’aturar així que ens vam vestir amb un vestit que tenia armes incloses, un parapent, salvavides i mil coses més. Vam agafar el cotxe de la família i silenciosament cadascú es va col·locar a la seva posició. A mi i a la Chloe ens tocava despertar a la Rosa i treure-la d’allà. Vam entrar escalant a la casa amb un vestit invisible, vam despertar a la Rosa i li vam explicar el què passaria, i vam anar corrent a la parada del bus. Els pares de la Chloe s’encarregaven de capturar el lladre, però ens van trucar i ens van dir que venia cap a nosaltres i que havíem de córrer. Vam arribar al bus i vam entrar com bojos, tot estava tranquil, però, nosaltres havíem de fugir. Vam anar fins a la cabina del conductor. La pobra Rosa ja s’estava marejant. En arribar a la cabina li vam dir que canviés la ruta i que anés per una altra banda, ell ens va dir que no, que era més fàcil capturar-nos i ja està… Era el Josep, el germà de la Rosa.

- Correu!!!

Vam córrer fins a la porta la vam obrir forçant-la, i vam sortir.

Vam trucar a TMB i els vam avisar que venia un conductor criminal!!! No ens van entendre. Els vam penjar i ràpid vam trucar als pares de la Chloe. Per sort, tots ens havíem escapat. Tot i l’angoixa, ens ho vam passar molt bé, tot s’ha de dir. Al vespre, no podia més! Sort que el bus de TMB havia anat molt bé, sinó… Vam anar-nos-en a dormir i vam pensar que demà seria un altre dia.