Autor/a
Abril
Categoria
Relat lliure
Somni de grandesa
Soc bastant fisonomista i estic convençuda que aquest home és ell. Estic asseguda a l’andana de l’estació de Lesseps esperant el metro, falten quatre minuts perquè arribi i ja fa una estoneta que es passeja nerviós pel final de l’andana amb la gorra i les ulleres. Hi ha molt poca gent a aquesta hora, però a mi no m’enganya.
- Bon dia – li dic al policia que m’ha atès a la prefectura – vinc a fer una denúncia. He vist al metro el lladre que es va emportar dos vehicles a l’aeroport de Barcelona. Estic segura que era ell. Portava una gorra verda amb visera que li arribava als ulls, una bufanda a quadres verds i negres sobre la dessuadora negra, uns pantalons blau marí de llana, bastant desgastats, calçat esport blanc, mitjons negres i unes ulleres grosses fosques.
- I com ho sap que és ell si anava tan tapat?
- Perquè el vaig veure a les notícies i tenia la mateixa boca, el mateix nas i portava la mateixa arracada en forma de mitja lluna. I per què és estrany portar ulleres fosques al metro, no troba?
- D’acord, li faré cas perquè vostè ens ha ajudat molt a trobar persones en recerca. Li agrada observar les persones al metro i té molt bon ull. Fa estona que l’ha vist?
- Mitja hora. Si no ha sortit abans del metro deu estar a punt de sortir de l'última o penúltima estació.
- Ara mateix donaré l’ordre de cerca. Moltes gràcies, una vegada més.
Han passat tres dies d’aquests fets i avui a les notícies he vist que l’havien detingut gràcies a la col•laboració ciutadana, han dit. Em sento orgullosa de poder ajudar a capturar als qui impedeixen tenir un món millor.
Una trucada de mòbil em distreu dels meus pensaments. És la policia que em felicita per la meva feina ben feta, em dona tots els detalls d’on el van trobar i vestit amb la mateixa roba. Però el que més m’ha sobtat és la seva proposta:
- Vol treballar com observadora ajudant de la policia?
- Els agraeixo l’oferiment, continuaré ajudant no ho dubti, però havia pensat fer una altra cosa per la qual també em veig capacitada.
- Ah sí? I quina cosa és, si es pot preguntar?
- Quan estic a l’andana del metro i miro les persones, soc capaç d’endevinar si tenen algun problema o si en porten alguna de cap. Els que volen fer alguna malifeta se’ls hi nota. Intentaré dissuadir-los.
- Vaja, això són paraules majors. No serà una feina fàcil, però ens alegraria molt si en algun cas ho aconseguís. Tant de bo els que provoquen les guerres anessin al metro i es trobessin amb vostè.
- Aquí vull arribar. Aquest serà el següent pas. El meu objectiu.
- Bon dia – li dic al policia que m’ha atès a la prefectura – vinc a fer una denúncia. He vist al metro el lladre que es va emportar dos vehicles a l’aeroport de Barcelona. Estic segura que era ell. Portava una gorra verda amb visera que li arribava als ulls, una bufanda a quadres verds i negres sobre la dessuadora negra, uns pantalons blau marí de llana, bastant desgastats, calçat esport blanc, mitjons negres i unes ulleres grosses fosques.
- I com ho sap que és ell si anava tan tapat?
- Perquè el vaig veure a les notícies i tenia la mateixa boca, el mateix nas i portava la mateixa arracada en forma de mitja lluna. I per què és estrany portar ulleres fosques al metro, no troba?
- D’acord, li faré cas perquè vostè ens ha ajudat molt a trobar persones en recerca. Li agrada observar les persones al metro i té molt bon ull. Fa estona que l’ha vist?
- Mitja hora. Si no ha sortit abans del metro deu estar a punt de sortir de l'última o penúltima estació.
- Ara mateix donaré l’ordre de cerca. Moltes gràcies, una vegada més.
Han passat tres dies d’aquests fets i avui a les notícies he vist que l’havien detingut gràcies a la col•laboració ciutadana, han dit. Em sento orgullosa de poder ajudar a capturar als qui impedeixen tenir un món millor.
Una trucada de mòbil em distreu dels meus pensaments. És la policia que em felicita per la meva feina ben feta, em dona tots els detalls d’on el van trobar i vestit amb la mateixa roba. Però el que més m’ha sobtat és la seva proposta:
- Vol treballar com observadora ajudant de la policia?
- Els agraeixo l’oferiment, continuaré ajudant no ho dubti, però havia pensat fer una altra cosa per la qual també em veig capacitada.
- Ah sí? I quina cosa és, si es pot preguntar?
- Quan estic a l’andana del metro i miro les persones, soc capaç d’endevinar si tenen algun problema o si en porten alguna de cap. Els que volen fer alguna malifeta se’ls hi nota. Intentaré dissuadir-los.
- Vaja, això són paraules majors. No serà una feina fàcil, però ens alegraria molt si en algun cas ho aconseguís. Tant de bo els que provoquen les guerres anessin al metro i es trobessin amb vostè.
- Aquí vull arribar. Aquest serà el següent pas. El meu objectiu.