L'EXPERIMENT

Em sento com un delinqüent, un botxí. Tot bé d’una pràctica que es farà aquesta tarda al laboratori del col·legi. El professor vol fer un experiment: una dissecció d’una rata per veure-la per dins, els seus òrgans. Una salvatjada. En el sorteig del meu grup, ningú m’ha avisat i diuen que m’ha tocat a mi comprar-la ꟷsospita que ha estat manipulat.ꟷ Al migdia, el professor en fa un senyal assegurant que em deixa sortir.
Tinc por als animals, però el deure em fa ser valent i aconsegueixo la rata... més o menys. En la parada d’animals de la Rambla no en tenien i m’han donat el que més s’hi semblava, un Cobai. Veig que arriba el catorze i corro fins a la parada de l’autobús, quina sort! Va molt ple, però aconsegueixo pujar. Passo entremig de la gent fent una espècie d’eslàlom. Una dona s’aixeca per baixar i aprofito per ocupar el seu lloc. Un seient. L’autobús tanca portes i bruscament arrenca. Observo que davant hi ha una mare amb la seva filla. La nena no para de mirar-me. Porta un gelat que no para de llepar. Noto que la capsa, on està l’animal, es mou més que fa una estona. Està neguitosa tant com jo. Cada cop més. Hi ha un home a la plataforma llegint un diari totalment desplegat. Alguns turistes. Més endavant hi ha dos nois menjant pipes, rient com descosits. La rata comença a rosegar la capsa de cartó, per on està la reixa. Ja treu el nas. Començo a angoixar-me. Poso la capsa verticalment perquè no em continuï menjant la capsa. La nena dona un cop amb el colze a la mare perquè es fixi en mi, en la meva bossa. La mare s’estranya en veure que la capsa es mou una mica. La nena em mira descaradament amb ulls assassins, no sé per què. Ella s’ha menjat el gelat i porta tota la mà amb regalims de maduixa. El conductor torna a frenar bruscament i la gent que està dempeus es mou com un acordió. L’home del diari continua llegint, tot i la dificultat. La mare em mira de reüll un altre cop. La rata quasi té el cap a fora de la capsa i no tinc més remei que posar-la dintre de la bossa verda. El forat és massa gros i la rata aprofita l’ocasió per remoure’s i fa un salt. Un cop alliberada comença a córrer per tot l’autobús, xisclant. La mare que tenia davant s’alça espantada i comença a cridar. La nena surt corrents darrere de la rata per donar-li un cop de cartera. Tota la gent es gira per mirar que està passant en la zona de l’autobús on estic jo. La rata continua corrent com una boja entremig de les cames de la gent, espantada. Més crits. Jo surto darrere d’ella intentant agafar-la sabent que mai agafaria una rata amb les mans, però ho faig per responsabilitat. Estic espantat tant com la rata. En sentir el xivarri el conductor mira pel retrovisor i atura bruscament el vehicle, en sec. La gent comença a perdre l’equilibri, jo també. El conductor intenta posar calma i mira d’entendre el que està passant. L’home del diari ha caigut i intenta recollir totes les fulles soltes. Els nois que estaven menjant pipes comencen a cridar “una rata” “una rata” i a fer burla de la situació. M’aixeco ràpidament. Em recupero. Obren portes. La rata troba el forat i surt per la porta de davant. Jo també. S’ha escapat. Estic alliberat. S’ha deslliurat de la mort, però no puc evitar que em torni l’ansietat. Què faré ara, ja no tinc rata? Potser em posaré malalt aquesta tarda... Sí, això, em posaré malalt.