Civisme

Són les 4 del matí d'un divendres, la Maria es lleva i pensa per fi divendres es l'última matinada de la setmana.

S'arregla, pren un cafè i marxa avui s'ha entretingut més del conte. Surt de casa i va en direcció a l'estació de metro de Fontana, quan està gairebé arribant veu com l'empleat obre la porta són gairebé les 5 del matí entra i es troba amb els treballadors de neteja que ja acaben el seu torn, la Maria pensa en ells, ara que faran marxaran a casa a descansar o quand arribint despertarant als seus perque es llevint i comencin una jornada com la majoria. Han estat tota la nit treballant perquè nosaltres els usuaris ho trobem net, arribem a l'andana i arriba el primer metro ara si son les 5, pujem al metro i també entren un grup de nois i noies que precisament no vénen ni van a treballar. Per la seva actitud ens trobem amb una colla de jovent que no té cap cura de les instal·lacions els peus damunt els seients, porten llaunes de refrescos que deixen en el terra, uns altres els hi cau la beguda i tot són riures m'els quedo mirant pero no me atrevrix-ho a dir res. Miro als treballadors que están seguts una mica mes lluny que ho veuen i la seva cara ho diu tot pero tampoc diuen res, xiuxiuejan entre ells.
Els joves a mida que anem arribant a diversas estacions van baixant pero deixant les seves deixalles. Cap d'ells en cap moment a sigut capaç de llençar la llauna a les papereres.

Baixo del metro i mentres camino per els passadissos dels transbord penso que
no valorem lo suficient la feina d'aquells que procuren que els nostres trajectes siguin millors.
Gràcies per la vostra feina