Autor/a
Kodea
Categoria
Relat lliure
Zona d’obres
Quan em van trucar el primer cop em vaig sorprendre: no és habitual que les autoritats de transport contactin amb mèdiums, per molt bona reputació que tinguin. Però l’encarregat que em va venir a veure semblava molt desesperat, i jo tinc debilitat per les causes perdudes. Clar, per al meu negoci, és essencial.
—Al principi les queixes eren puntuals —em va explicar l’encarregat—. Alguns passatgers parlaven de fantasmes. Evidentment, ningú els va fer cas.
—És el més habitual. La majoria d’avistaments espirituals són falsos, fins i tot si la persona creu que de veritat ha vist el fantasma.
—Doncs això vam pensar. —L’encarregat va arronsar les espatlles—. Però les reclamacions continuaven arribant. Cada cop més freqüents. Vam arribar a pensar que algú ens estava gastant una broma pesada.
—També és una causa probable.
L’encarregat va mostrar el seu acord amb una inclinació del cap.
—Sí, però ja no ho creiem. Sembla que tenim un problema real que no podem ignorar. Hi ha fantasmes a les estacions de metro, n’estem segurs.
El vaig veure tan convençut, que vaig prometre investigar.
Vaig recórrer les estacions de totes les línies de metro de Barcelona durant una setmana, recopilant informació i testimonis. La veritat, resoldre el misteri no va ser molt difícil. Els fantasmes son criatures de costums, i tendeixen a mantenir els hàbits que seguien en vida. Tornen als mateixos llocs i recorren les mateixes rutes que recorrien quan eren humans. Normalment, ho fan de forma tan automàtica que els vius no en som conscients, no tenim suficient sensibilitat espiritual per percebre la seva presència. Excepte els mèdiums com jo, és clar.
Però, si alguna cosa pertorba aquests hàbits, deixen de ser tan imperceptibles. S’emprenyen, es posen nerviosos, i els vius comencen a captar la seva presència. Així que, una setmana després de començar la meva investigació, em vaig reunir amb l’encarregat de nou.
—El problema són les obres —li vaig explicar—. Hi ha tantes estacions i tantes línies canviades, que els fantasmes no poden seguir els seus trajectes. Estan intentant anar d’un lloc a un altre i no es troben més que entrebancs.
L’encarregat em va escoltar molt seriós.
—I què podem fer? —va preguntar.
I així va ser com vaig acabar en aquesta feina. Com que els fantasmes no entenen la senyalització per obres, ara m’encarrego jo de guiar-los per què arribin a la seva destinació sense espantar ningú.
—Al principi les queixes eren puntuals —em va explicar l’encarregat—. Alguns passatgers parlaven de fantasmes. Evidentment, ningú els va fer cas.
—És el més habitual. La majoria d’avistaments espirituals són falsos, fins i tot si la persona creu que de veritat ha vist el fantasma.
—Doncs això vam pensar. —L’encarregat va arronsar les espatlles—. Però les reclamacions continuaven arribant. Cada cop més freqüents. Vam arribar a pensar que algú ens estava gastant una broma pesada.
—També és una causa probable.
L’encarregat va mostrar el seu acord amb una inclinació del cap.
—Sí, però ja no ho creiem. Sembla que tenim un problema real que no podem ignorar. Hi ha fantasmes a les estacions de metro, n’estem segurs.
El vaig veure tan convençut, que vaig prometre investigar.
Vaig recórrer les estacions de totes les línies de metro de Barcelona durant una setmana, recopilant informació i testimonis. La veritat, resoldre el misteri no va ser molt difícil. Els fantasmes son criatures de costums, i tendeixen a mantenir els hàbits que seguien en vida. Tornen als mateixos llocs i recorren les mateixes rutes que recorrien quan eren humans. Normalment, ho fan de forma tan automàtica que els vius no en som conscients, no tenim suficient sensibilitat espiritual per percebre la seva presència. Excepte els mèdiums com jo, és clar.
Però, si alguna cosa pertorba aquests hàbits, deixen de ser tan imperceptibles. S’emprenyen, es posen nerviosos, i els vius comencen a captar la seva presència. Així que, una setmana després de començar la meva investigació, em vaig reunir amb l’encarregat de nou.
—El problema són les obres —li vaig explicar—. Hi ha tantes estacions i tantes línies canviades, que els fantasmes no poden seguir els seus trajectes. Estan intentant anar d’un lloc a un altre i no es troben més que entrebancs.
L’encarregat em va escoltar molt seriós.
—I què podem fer? —va preguntar.
I així va ser com vaig acabar en aquesta feina. Com que els fantasmes no entenen la senyalització per obres, ara m’encarrego jo de guiar-los per què arribin a la seva destinació sense espantar ningú.