Autor/a
Miquel1960
Categoria
Relat lliure
A cegues
Pablo agafa el 7 a la parada de l’Illa Diagonal per anar a Barcelona Activa. Fa sis mesos que en Max i ell van muntar la startup d’IA sobre tests sintètics (“inhumans”, li agrada dir). No li dona la vida, això de la startup està molt bé, però és una feina sense fi. Això sí, pot adaptar els horaris i sol agafar l’autobús cap a les deu del matí, així va assegut tot el trajecte.
A la parada hi ha una noia tancada en els seus auriculars, absorbida pel mòbil. TikTok? Massa jove perquè no vagi a la Uni? No creu que passi dels divuit. Ell i la noia pugen pel centre i paguen amb el mòbil, dos senyors grans pugen per la porta del conductor. Bon dia, el menys gran treu dues targetes rosa i les valida.
Va cap al fons, el seu seient preferit està lliure. A l’esquerra, al costat de la finestra, que són quinze parades. Temps per jugar, treballar, posar-se al dia a X i, si queda temps, el pòdcast d’Ignit, que el té a mitges. Bé, comença pel pòdcast.
Els senyors grans avancen a poc a poc, el de les ulleres gruixudes, de cul de got ambre, es recolza en el braç de l’altre, que està menys perjudicat. Arriben finalment als seients reservats, just davant d’en Pablo. Encara que no portin bastó, els corresponen. La noia s’ha quedat asseguda al lateral, al costat de la porta. La mira una estona. No es girarà. Ni cas.
Els dos senyors grans s’asseuen i deixen de parlar. Quan arrenca l’autobús, el de les ulleres gruixudes es gira cap a l’altre i li diu alguna cosa, l’altre assenteix. Fins a la següent parada l’altre no li contesta, li diu una paraula o dues?
En Pablo fa el Wordle d’accents en castellà i envia el resultat per WhatsApp als seus pares. Competeixen setmana a setmana, avui l’ha fet en 3, faran taules. Alça el cap, els dos senyors continuen en silenci. La noia s’aixeca i baixa. A Passeig de Gràcia? No el mira.
Ara és l’altre qui li diu alguna cosa al de les ulleres gruixudes i es queden mirant uns segons. El més jove mira endavant i somriu. La demo de dos quarts d’onze no serà complicada, encara que els suecs són molt pesats.
Següent parada. El de les ulleres gruixudes li torna el somriure al company i li diu alguna cosa. L’altre fa que sí amb el cap diverses vegades, però no respon. Parlen de les dones que pugen? Els posen nota?
Després de dues o tres setmanes sense coincidir, tornen a ser-hi. Avui és el més jove qui camina molt a poc a poc i es recolza en el més gran. La mà dreta a la butxaca. No sap per què, en Pablo decideix pujar per la porta del conductor, darrere dels dos avis. El conductor els diu hola. Bon dia, responen. En Pablo no diu res. Aconsegueixen col·locar-se als seients reservats. L’autobús arrenca.
No té finestra, però el del costat està lliure. Tot i portar els auriculars, ha silenciat el pòdcast i està atent als avis. El de les ulleres gruixudes diu “d4”. El més jove, ara més perjudicat, assenteix. En Pablo somriu, dona al play i estreny els llavis: Sense tauler!
Feia gairebé un mes. A la parada només hi ha el de les ulleres gruixudes que puja com pot. Els seients que li agraden estan ocupats i es queda a la plataforma, davant dels seients reservats. De reüll controla el senyor gran que s’agafa a la barra del seu seient. Per una escletxa de les ulleres gruixudes, s’endevina un mar als ulls. Se li escapa “d4”.
En Pablo s’asseu al seu costat. Es treu els auriculars.
I li diu:
— Cf6.
A la parada hi ha una noia tancada en els seus auriculars, absorbida pel mòbil. TikTok? Massa jove perquè no vagi a la Uni? No creu que passi dels divuit. Ell i la noia pugen pel centre i paguen amb el mòbil, dos senyors grans pugen per la porta del conductor. Bon dia, el menys gran treu dues targetes rosa i les valida.
Va cap al fons, el seu seient preferit està lliure. A l’esquerra, al costat de la finestra, que són quinze parades. Temps per jugar, treballar, posar-se al dia a X i, si queda temps, el pòdcast d’Ignit, que el té a mitges. Bé, comença pel pòdcast.
Els senyors grans avancen a poc a poc, el de les ulleres gruixudes, de cul de got ambre, es recolza en el braç de l’altre, que està menys perjudicat. Arriben finalment als seients reservats, just davant d’en Pablo. Encara que no portin bastó, els corresponen. La noia s’ha quedat asseguda al lateral, al costat de la porta. La mira una estona. No es girarà. Ni cas.
Els dos senyors grans s’asseuen i deixen de parlar. Quan arrenca l’autobús, el de les ulleres gruixudes es gira cap a l’altre i li diu alguna cosa, l’altre assenteix. Fins a la següent parada l’altre no li contesta, li diu una paraula o dues?
En Pablo fa el Wordle d’accents en castellà i envia el resultat per WhatsApp als seus pares. Competeixen setmana a setmana, avui l’ha fet en 3, faran taules. Alça el cap, els dos senyors continuen en silenci. La noia s’aixeca i baixa. A Passeig de Gràcia? No el mira.
Ara és l’altre qui li diu alguna cosa al de les ulleres gruixudes i es queden mirant uns segons. El més jove mira endavant i somriu. La demo de dos quarts d’onze no serà complicada, encara que els suecs són molt pesats.
Següent parada. El de les ulleres gruixudes li torna el somriure al company i li diu alguna cosa. L’altre fa que sí amb el cap diverses vegades, però no respon. Parlen de les dones que pugen? Els posen nota?
Després de dues o tres setmanes sense coincidir, tornen a ser-hi. Avui és el més jove qui camina molt a poc a poc i es recolza en el més gran. La mà dreta a la butxaca. No sap per què, en Pablo decideix pujar per la porta del conductor, darrere dels dos avis. El conductor els diu hola. Bon dia, responen. En Pablo no diu res. Aconsegueixen col·locar-se als seients reservats. L’autobús arrenca.
No té finestra, però el del costat està lliure. Tot i portar els auriculars, ha silenciat el pòdcast i està atent als avis. El de les ulleres gruixudes diu “d4”. El més jove, ara més perjudicat, assenteix. En Pablo somriu, dona al play i estreny els llavis: Sense tauler!
Feia gairebé un mes. A la parada només hi ha el de les ulleres gruixudes que puja com pot. Els seients que li agraden estan ocupats i es queda a la plataforma, davant dels seients reservats. De reüll controla el senyor gran que s’agafa a la barra del seu seient. Per una escletxa de les ulleres gruixudes, s’endevina un mar als ulls. Se li escapa “d4”.
En Pablo s’asseu al seu costat. Es treu els auriculars.
I li diu:
— Cf6.