Autor/a
Chin-verguenza
Categoria
Relat lliure
Quan el metro es va convertir
La nit del 5 de novembre del 2025, vaig viure una de les experiències més màgiques que he tingut en tota la vida.
Tot havia començat un dia caminant pels passadissos del metro i vaig veure la proposta de la cursa nocturna del centenari del metro. Com que la idea em semblava divertida, vaig decidir apuntar-me al sorteig i sense imaginar-m’ho, un dia vaig rebre la sorpresa que un dels dorsals era meu.
Realment era una bogeria, perquè feia més de deu anys que no corria. Tot i això, aquest petit detall em semblava una ximpleria. Així que després de rebre el correu electrònic, vaig continuar amb tot el procés per formar part d’aquesta proposta.
Llavors a les 22 hores d’aquell dia, vaig anar al llit per intentar dormir unes hores perquè al cap d’unes dues hores l’aventura començaria.
Més o menys a dos quarts d’una vaig arribar a l’estació d'Urquinaona.
Va ser curiós l’ambient que hi havia. Tots plegats estem amb la samarreta de la cursa i molts fent exercicis d´escalfament. Hi havia música i molt bon ambient.
Realment estava tranquil·la, es respirava molt bona energia. Tot era divertit de debó.
I una estona abans de les tres de la matinada, em van donar la sortida.
Quan vaig començar a córrer, tot es va tornar màgic i increïble.
I ràpidament vaig sentir les veus de la gent coneguda que m'havien dit:
“Guau, quina passada! Quina bona experiència!”
“Com m’agradaria estar en el teu lloc! M’encanta!”
“T’adones que només dues-centes cinquanta persones viuran aquesta activitat meravellosa?”
La cosa al·lucinant des de l'inici de la cursa, va ser que a cada pas que feia entrava en un món tan desconegut i quotidià alhora.
Poder veure tan a prop els carrils, las travesses, les parets, els ventiladors. Sentir aquest vent tan fort que gairebé em fa caure. Va ser extraordinari.
Arribar a la meta va generar en mi moltes ganes de tornar a córrer i, per això, ara entreno cada dia.
Soc molt agraïda i feliç per un regal tan gran que vaig viure en una nit diferent.
Tot havia començat un dia caminant pels passadissos del metro i vaig veure la proposta de la cursa nocturna del centenari del metro. Com que la idea em semblava divertida, vaig decidir apuntar-me al sorteig i sense imaginar-m’ho, un dia vaig rebre la sorpresa que un dels dorsals era meu.
Realment era una bogeria, perquè feia més de deu anys que no corria. Tot i això, aquest petit detall em semblava una ximpleria. Així que després de rebre el correu electrònic, vaig continuar amb tot el procés per formar part d’aquesta proposta.
Llavors a les 22 hores d’aquell dia, vaig anar al llit per intentar dormir unes hores perquè al cap d’unes dues hores l’aventura començaria.
Més o menys a dos quarts d’una vaig arribar a l’estació d'Urquinaona.
Va ser curiós l’ambient que hi havia. Tots plegats estem amb la samarreta de la cursa i molts fent exercicis d´escalfament. Hi havia música i molt bon ambient.
Realment estava tranquil·la, es respirava molt bona energia. Tot era divertit de debó.
I una estona abans de les tres de la matinada, em van donar la sortida.
Quan vaig començar a córrer, tot es va tornar màgic i increïble.
I ràpidament vaig sentir les veus de la gent coneguda que m'havien dit:
“Guau, quina passada! Quina bona experiència!”
“Com m’agradaria estar en el teu lloc! M’encanta!”
“T’adones que només dues-centes cinquanta persones viuran aquesta activitat meravellosa?”
La cosa al·lucinant des de l'inici de la cursa, va ser que a cada pas que feia entrava en un món tan desconegut i quotidià alhora.
Poder veure tan a prop els carrils, las travesses, les parets, els ventiladors. Sentir aquest vent tan fort que gairebé em fa caure. Va ser extraordinari.
Arribar a la meta va generar en mi moltes ganes de tornar a córrer i, per això, ara entreno cada dia.
Soc molt agraïda i feliç per un regal tan gran que vaig viure en una nit diferent.