Autor/a
Ferri67
Categoria
Relat lliure
Un día inolvidable
M és un funcionari que estava de baixa perquè havia tingut un accident domèstic en el seu dit martell dretà .Com que no tenia res a fer , es va despertar i va agafar la dutxa amb ganes amb la idea de sortir al carrer i fer un esmorzar .Se li presentava a prior un gran dia , però va veure per la finestra que plovia o que la seva intenció primerenca de visitar una exposició al CCCB no pintava gens bé.
De fet , podia haver triar qualsevol altre exposició o museu però precisament avui , havia triat l’exposició dels 17 anys …
Així doncs,disposat a passar un gran dia ,va baixar les escales de casa seva firmament i decidida .
Però va començar a ploure i li va fer mandra tornar a agafar el paraigūes
Només amb la seva caputxa, va començar a caminar vers el restaurant on l’esperava un te confortable entrepà de bacon amb formatge amb coca cola i cafè i dues cigarretes,
Seguidament , va baixar les escales del metro de la linea 1 .al mateix temps que intentava obrir l’aplicació fel su iPhone oerò no funcionava ..,
Llavors exclamâ :-merda , precisament avui havia de ser!
I com que no anava l’aplicació ,va esperar pacientment fins que algú va passar i just darrera d’ell, es va posar el nostre amic.
Però certament no era el seu fia de sort, ja que un revisor el va aturar i en veure que d’aquesta no se’n sortiria, va aprofitar que pel costat passava un grup de joves cantant i ballant per ficar - se enmig i passat desapercebut.
Sense voler-jo del tot, tot d’una es ca veure involucrat en una sèrie de fets gens recomanables i en una veritable trama kafkiana de la qual no semblava sortint-se .
La qüestió és que M anava de vagó en vagó recollint les monedes que els usuaris anaven deixant .
Ha digui per curiositat o per inèrcia o pel que fos,la qüestió és que va tenir la complicitat dels seus col·lègues , ça linea 1 va passar de ser un medi de transport a ser el seu mòdus vivendi .Ja no li importava ni ja caixa laboral , ni fer el ridícul ni les opinions de la gent que moltes vegades eren molt grolleres .
Ja res no li importava
De fet , podia haver triar qualsevol altre exposició o museu però precisament avui , havia triat l’exposició dels 17 anys …
Així doncs,disposat a passar un gran dia ,va baixar les escales de casa seva firmament i decidida .
Però va començar a ploure i li va fer mandra tornar a agafar el paraigūes
Només amb la seva caputxa, va començar a caminar vers el restaurant on l’esperava un te confortable entrepà de bacon amb formatge amb coca cola i cafè i dues cigarretes,
Seguidament , va baixar les escales del metro de la linea 1 .al mateix temps que intentava obrir l’aplicació fel su iPhone oerò no funcionava ..,
Llavors exclamâ :-merda , precisament avui havia de ser!
I com que no anava l’aplicació ,va esperar pacientment fins que algú va passar i just darrera d’ell, es va posar el nostre amic.
Però certament no era el seu fia de sort, ja que un revisor el va aturar i en veure que d’aquesta no se’n sortiria, va aprofitar que pel costat passava un grup de joves cantant i ballant per ficar - se enmig i passat desapercebut.
Sense voler-jo del tot, tot d’una es ca veure involucrat en una sèrie de fets gens recomanables i en una veritable trama kafkiana de la qual no semblava sortint-se .
La qüestió és que M anava de vagó en vagó recollint les monedes que els usuaris anaven deixant .
Ha digui per curiositat o per inèrcia o pel que fos,la qüestió és que va tenir la complicitat dels seus col·lègues , ça linea 1 va passar de ser un medi de transport a ser el seu mòdus vivendi .Ja no li importava ni ja caixa laboral , ni fer el ridícul ni les opinions de la gent que moltes vegades eren molt grolleres .
Ja res no li importava