Un metro estrany (Gurparkash)

En Pep estava a la seva casa a les 20:00h, mirant la televisió. I com cada dia, anava a estudiar el dia següent a les 7:30h. Quan va arribar el moment, es va preparar, va menjar, i va sortir de la casa. Sempre anava caminant, però avui se li va acudir anar en metro. Doncs així, va arribar a la parada del metro.
En Pep es va preocupar quan hi va veure que no hi havia tanta gent, només hi havien quatre persones, i estaven tapant les seves cares. Finalment, les portes del metro es van obrir, i en Pep va entrar una mica preocupant-se. Les quatre persones el van mirar estranyament, i en Pep es va preocupar més. En Pep es va seure davant de les quatre persones. Un dels quatre, va començar ensenyant la seva cara lentament, i en Pep ja no podia més. Va pensar que en la parada següent, hi sortiria del metro, i ara hauria d’esperar. En Pep, es va quedar esperant, i esperant, però no va arribar cap parada. Després, una altra persona va començar ensenyant la cara. I així, les quatre persones van ensenyar les seves cares. En Pep va pensar d'aixecar-se i anar a seure a un altre lloc. Va aixecar-se, i una persona li va dir. -Eh!, seu-te, no et farem res. En Pep es va seure. Va passar molt de temps, i el metro no es parava. El Pep va començar a plorar, i les quatre persones van riure.
Les quatre persones van començar a xerrar entre ells, com si estiguessin preparant un pla. Es van aixecar, i lentament, van començar a caminar cap al Pep, i lentament, en Pep s’anava movent una mica. Finalment, les persones van quedar parades, però estaven molt al costat d’en Pep. Una persona de les quatres, va aixecar la seva mà… En Pep pensava que li donaria una bufetada, i es va moure més, la mà de la persona, va moure i… En Pep es va llevar del seu somni, i es va preparar per anar a l'institut.