Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 años
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
LA NOIA DEL MÒBIL (Blanca)
Va entrar al bus i estava molt buit. Anava a veure a la seva amiga que feia molt que no es veien. El camí era molt llarg, trigava 50 minuts. Es va asseure quasi al final del bus.
Una estona després, un noi es va asseure al seu costat. Li feia una mica de por, anava tot vestit de negre i amb la caputxa.
Van passar 15 minuts i el bus es va omplir de gent, tanta que molta gent estava dreta. Ella i el noi també estaven drets perquè li van deixar el lloc a persones grans.
Després d’una estona el noi va baixar del bus. La noia volia avisar a la seva amiga, que ja li quedava poc per arribar però es va adonar que no tenia el mòbil. Li va semblar molt estrany ja que ella l'havia agafat. Va pensar i li quedava una única opció, que el noi li havia agafat el mòbil.
Li va dir al conductor que parés, però li va dir que s'havia d'esperar a la següent parada. Es va esperar i va baixar corrent a veure si veia al noi, però no el va trobar.
Es va quedar molt trista però després d’una estona es va adonar que el tenia a la butxaca.
Una estona després, un noi es va asseure al seu costat. Li feia una mica de por, anava tot vestit de negre i amb la caputxa.
Van passar 15 minuts i el bus es va omplir de gent, tanta que molta gent estava dreta. Ella i el noi també estaven drets perquè li van deixar el lloc a persones grans.
Després d’una estona el noi va baixar del bus. La noia volia avisar a la seva amiga, que ja li quedava poc per arribar però es va adonar que no tenia el mòbil. Li va semblar molt estrany ja que ella l'havia agafat. Va pensar i li quedava una única opció, que el noi li havia agafat el mòbil.
Li va dir al conductor que parés, però li va dir que s'havia d'esperar a la següent parada. Es va esperar i va baixar corrent a veure si veia al noi, però no el va trobar.
Es va quedar molt trista però després d’una estona es va adonar que el tenia a la butxaca.