Una mala idea

Un dia normal estava amb els meus amics prenent alguna cosa en un bar i, de sobte, se’ns va acudir anar amb el Bicing a fer un tomb pel passeig marítim. A tots ens va agradar la idea, però el meu amic Miguel no tenia Bicing i no podia venir. Llavors li vam dir que no es preocupés, que truqués a algun amic o amiga perquè li deixés el compte. Va trucar a una noia i li’l va deixar, però les coses no anirien del tot bé.

Vam anar cap al passeig marítim i, a la baixada, vam anar molt ràpid, i a la gent no li va agradar gaire. Quan vam arribar, hi havia unes atraccions i hi vam pujar. Ens ho vam passar molt bé. Vam pujar cinc amics, i dos es van quedar a baix vigilant les bicis i els mòbils.

Després d’una estona vam decidir deixar les bicis, però quan vam arribar a la parada les vam deixar a l’estació de Bicing. El Miguel va arribar l’últim i no quedaven llocs per deixar-la. Llavors va deixar la bici de la noia al costat sense pensar en els diners que li podrien cobrar.
Després ens en vam anar amb metro cap a casa perquè ja estàvem cansats. L’endemà, quan vam quedar, estàvem tots a casa d’un amic. Aleshores la noia el va trucar demanant explicacions de per què li havien cobrat 100 euros. Al principi ell va dir que no en tenia ni idea, però al final va decidir dir la veritat i li ho va explicar tot.

Finalment van acordar que li pagaria els diners i que la convidaria a prendre alguna cosa algun dia. La noia el va perdonar i, al final, ho van solucionar. Des d’aquell dia el meu grup no ha tornat a fer un ús indegut del Bicing: vam aprendre la lliçó.