La petita llum

L'adolescència, l'etapa de la vida on no hi han preocupacions, on tot sembla fàcil i senzill, però és això cert?
Em dic Regor i vaig néixer el 18 de febrer del 2010, i aquesta és la meva història.

Tot va començar quan tenia dotze anys, al canvi de l’escola a l’institut i sí, la meva adolescència va començar. El principi de la meva adolescència va ser com els meus pares i avis en parlaven, feliç, sense preocupacions i fent alguna que altre gamberrada, com tot adolescent. Però va ser el juny de segon d’ESO on poc a poc vaig començar a entrar en un túnel on cada vegada la llum era més fosca. Després d’acabar segon, vaig entrar a l'etapa que vaig anomenar estiu sense sol.Durant l’estiu sense sol no vaig fer gaires coses i, les que feia, no les sentia igual que abans, no em divertia, no em reia, i així, rutinariament, va passar aquell estiu sense sol. Quan va començar l’institut tot va anar a pitjor, ara tot era fosc, estava perdut i pensava que mai sortiría d'aquella obscuritat. Però, de cop i volta va aparèixer una petita llum en forma esfèrica en aquella foscor tan inmensa. La petita llum em donava esperança a que em pogués guiar a la sortida i per fi, abandonar l’obscuritat. I així va ser, mesos i mesos vam estar fins que a la llunyania, vaig començar a veure la claritat, i sobretot la felicitat. Durant tot el mes de desembre després de quasi mig any, vaig sortir del túnel i vaig vaig veure la llum, vaig poder tornar a sentir emocions com l’alegria, l'emoció i sobretot, la sensació de estar sol i perdut va marxar.
Aquella llum va seguir amb mi, al meu costat. Potser aquella petita llum ja no era l'única que s'il·luminava el meu camí, però per mi sempre serà la més important i la meva preferida i espero que sí torno entrar en un altre tunel estigui un altre cop amb mi per guiarme.