Como cada mañana voy corriendo al metro y me encuentro con nuevas caras del personal de seguridad. Son cuatro chicos altos, de brazos fuertes; me aleg...
De pressa i bé no pot ser. Aquesta frase era la que sentia la Clara cada diumenge, a dos quarts de cinc de la tarda, acompanyada d’un tallat, pastes d...
No sé què tenia Barcelona aquell estiu de 2011, però ens va fer creure que tot era possible… fins que vam haver de tornar a casa.
Érem un grup de jov...
Eran las seis de la tarde. Iba a buscar el libro ‘Mi hermana Elba’ a una librería en la calle Rocafort. Era el libro que iban a comentar en el curso d...
Un dia tranquil a Barcelona hi havia un noi que es deia Aleix.
L’Aleix tenia 12 anys, i cada dia anava a l’escola en autobús, però hi havia un proble...
Eren les vuit de la nit d’un dilluns. Tornava cap a casa com sempre, després de treballar. Era a la parada del bus, esperant l’únic que passava per al...
A les 4:30 sortia de l’escola amb la meva millor amiga, la Diana, i anàvem a casa seva per enllestir uns deures de mates. Vam pujar a l’autobús 59, o ...
Un dijous com qualsevol altre espero el bus a l’avinguda Diagonal. El 33 o el 34. Arriba de seguida i sec gairebé al final, em poso els auriculars i t...
Los turnos son siempre en pareja, por seguridad; sobre todo después de lo que ocurrió el mes pasado. Hoy no es el caso: Pedro se ha puesto enfermo en ...