És un quart de set del matí i és negra nit. Al bar de sota de casa estan apujant la persiana i la Puri arriba del forn amb el pa del dia. Creuem el no...
Pau era montador de vídeo. Su cerebro no funcionaba en secuencias lógicas, sino en cortes, géneros y puntos de giro. Para él, el metro no era un trans...
Era mala sort? Era rutina? Jo crec que una mica de tot plegat. Hi havia una constant en la meva vida. I era, estar arribant a la parada de l’autobús o...
Era un vespre d’un dimecres ventós. Els arbres de la ciutat s’abraonaven l’un contra l’altre, en una dansa macabra i perillosa. En Juli esperava com c...
A sota terra el temps es dissol. Al metro l’aire és espès, reciclat, carregat de suor i electricitat de mil vides que no es tocaran mai. El vagó griny...
Pujo a l’autobús a les nou, a Gran Via amb Pau Claris. Sé que el metro és més ràpid i que, si vull arribar a temps a la reunió que tinc d'aquí a mitja...
“¡Acción!” Maggie y yo nos asustamos justo al poner el pie en el arcén y oír ese grito amplificado por un megáfono que sujetaba el director de la pelí...
