Sempre passo com una fletxa per davant de la fàbrica de la Schweppes, baixo a correcuita les escales i demano amb presses el bitllet senzill al senyor...
Cada día, sin excusas ni retrasos, la enfermera coge el metro de las 6:23 horas en la estación de Sants. Linea azul. Sentido Vall d’Hebron. Veintisiet...
Pablo agafa el 7 a la parada de l’Illa Diagonal per anar a Barcelona Activa. Fa sis mesos que en Max i ell van muntar la startup d’IA sobre tests sint...
Com cada matí, La Maria va pujar al bus. Eren tot just les 7 del matí i el bus sencer feia olor de son. Cares fixes i pocs somriures. Ella tampoc no e...
En Josep és un home vidu de seixanta-cinc anys que viu sol i treballa a un hotel de la Barceloneta. Avui es jubila i està especialment pletòric i loqu...
Avui ha passat una cosa super al·lucinant, en Pep ha sortit d’un autobús.
M’explicaré: érem a l’escola quan de sobte hem començat a notar una olor d...
Cada 30 de desembre, a la Laia li agradava enganxar-se a la finestra que donava al carrer per mirar durant una llarga estona què succeïa allà baix, im...
Camino absorto por el andén, como un autómata que repite una órbita conocida.
Mismas caras girando a mi alrededor: mi pequeño universo de amigos desc...
