Era un doce de enero a las nueve de la noche en Barcelona.
El Igualada Hockey Club se jugaba el primer puesto en la clasificación de la liga y ganar ...
Mentre caminava pel passadís del metro, anava mirant el jardí vertical que havien instal·lat en un lateral del túnel de connexió.
La veritat és que l...
Paseo la mirada por el andén. Me gusta ver a las personas que me rodean e imaginar sus vidas: quienes son, adónde van, quién las espera, con qué sueña...
El veu a l'andana. No el coneix. Ni tan sols li recordá especialment a ningú però quan entra al vagó, ella també entra.
No sap per què el segueix. No...
Les portes metàl·liques es van obrir per deixar-me passar a la cabina del telefèric. Vaig seure a la banda dreta i tot seguit va entrar un home. Devia...
Se llama José Luis. Las letras de su nombre flotan en cada rincón de la estación, como fantasmas sigilozos.
Las 7 en el reloj, mis pies clavados al b...
Los números rojos del despertador digital se distinguen clara e intensamente entre las siluetas difuminadas de la habitación en penumbra. Son las tres...