Passes

El veu a l'andana. No el coneix. Ni tan sols li recordá especialment a ningú però quan entra al vagó, ella també entra.
No sap per què el segueix. Només sap que no pot deixar de fer-ho.
Ell no l'ha vist.
Cinc parades i baixa. Ella espera un instant i el segueix. Manté la distància exacta, ni massa lluny ni massa a prop. Com si ho hagués fet tota la vida.
A Jaume I, el perd entre la gent. El cor li fa un salt. Però reapareix, uns metres més enllà. L'haurà esperat tal vegada?
Passeig de Gràcia, canvi de línia. Sent les seves passes que van soles. Sense pensar. Sense decidir.
A Fontana, s’atura. Ella també. No es miren. Però l’aire entre tots dos sembla ple de tantes coses...
De sobte ell somriu sol. Ella juga a imaginar el perquè.

A Liceu, desapareix.
Aquesta vegada de veritat.
Ella es queda quieta. Respira. Espera. Res.

Surt a Plaça Catalunya. La llum la colpeja. La gent passa, ràpida, indiferent.

I per primer cop, s’atura.

No sap qui era.
No sap per què ho ha fet.
Però encara té la sensació que, si tornés a entrar al metro,el tornaria a trobar.
No ho provarà.