Amor a la línia vermella.Laure

Ens trobàvem a principi de curs, jo ja era tota una dona universitària, com que la universitat es trobava lluny de casa meva havia d’agafar el metro per arribar-hi. Era el primer dia de classes, estava nerviosa pel que podia passar. Quan vaig agafar el metro, hi havia massa gent, molts estudiants que anaven a la mateixa direcció. Vaig trobar un seient buit i vaig seure. Al meu costat estava asseguda una dona jove, portava un vestit negre i elegant, semblava que anava a una reunió molt important. Unes parades després va marxar.
Es van obrir les portes del vagó, no va entrar molta gent o millor dit, no em vaig fitxar en l’altra gent que va pujar. Els meus ulls ja s’havien fitxat en aquell noi d’ulls verds, cabells rossos i figura esvelta. En veure el seient buit al meu costat va seure ràpidament. Des d’aquest moment jo vaig començar a preguntar-me si aquest noi anava a la mateixa universitat que jo. Volia saber on es dirigia, però era clar que no li preguntaria res, seria estrany si ho hagués fet en aquest precís moment. Ell portava uns auriculars, escoltava música tan fort que es podia escoltar la petita melodia sobresortint dels auriculars. No vaig reconèixer quina cançó escoltava i, tot i interessar-me, per segona vegada no vaig preguntar res. Quedaven algunes parades per arribar al meu destí, feia calor i el meu nerviosisme era evident, em tremolaven les cames. De sobte, ell em va mirar als ulls i va preguntar-me si estava bé, li vaig respondre que sí amb una veu fluixa i tímida. Aquesta va ser l'única conversa que vam tenir, fins que vam baixar del vagó, efectivament anàvem a la mateixa universitat.
Des d’aquest dia sempre tenia l’oportunitat de veure al noi misteriós que vaig conèixer al vagó de la línia vermella. A la universitat no el veia molt, perquè cadascun anava a fer el que havia de fer. A vegades el veia amb els seus amics, però mai parlàvem.
Va passar el temps fins que vaig tenir el coratge d’apropar-me a ell. Era dilluns i per sort ens vam trobar una altra vegada asseguts al costat l’un de l’altra com quan ens vam conèixer per primera vegada. Mentre em trobava pensant que podria dir per iniciar la conversa, inesperadament, ell es va avançar i va començar a preguntar sobre els meus estudis. Després d’una llarga conversa, vam baixar del vagó, però aquesta vegada vam passejar junts cap a la universitat i just quan em va deixar a la porta de la meva classe, em va demanar el meu telèfon i era clar que jo amb molt de gust l'hi vaig donar.
-Aquest només va ser l'inici de la nostra relació, una relació que mai havia pensat que podria arribar a tenir. El vostre pare sempre ha estat un home molt detallista i amorós. Mai m’ha faltat el respecte i, és per això que vull que vosaltres, les meves filles pugueu escollir un bon home al qui estimar de veritat.