Autor/a
Venturi
Categoria
Relat lliure
Ben arribats!
La Mar una treballadora, el Toni, un jubilat i la Bàrbara, una estudiant, havien estat convocats a la plaça de Catalunya per participar en una gimcana que organitzava TMB. Es tractava d’un circuit de tres trajectes en transport públic que representaven unes proves. En cada destí trobarien una persona amb una armilla vermella que els donaria les indicacions.
La primera prova s’anomenava “tria el teu camí però afanyat que no arribis tard”, havien d’agafar cadascun un transport públic diferent per arribar a la plaça d’Espanya escollint la ruta més òptima. “Endavant!”, la Mar va entrar per la boca que donava directa a la línia de metro que havia d’agafar, la Bàrbara va dirigir-se a correcuita a l’estació de bicicletes i el Toni va anar cap a la parada del bus i va estar pendent de l’horari que marcava la pantalla.
La Bàrbara va ser la primera en arribar, després van aparèixer la Mar i el Toni. “Ben arribats!”, els va dir la persona de l’armilla vermella. La segona prova consistia en activar els sentits i “experimentar la física que t’envolta”, el Toni i la Mar es van mirar estranyats en escoltar aquestes paraules, en canvi el rostre de la Bàrbara era d’entusiasme. “Endavant!”, van iniciar la prova agafant cadascun el mateix transport que abans per dirigir-se al següent destí que era la plaça d’Urquinaona. El Toni rumiava dret dins del bus quan, de cop i volta, en una frenada, va notar com el seu cos s’abalançava cap al davant per caure, però per sort va ser a temps de subjectar-se; aquell ensurt va provocar que durant tot el trajecte agafat a la barra, observés com el seu cos es desplaçava endavant quan el bus frenava, i enrere quan el bus accelerava. La Mar caminant cap a l’andana va notar com els cabells se li anaven enrere, com que la prova consistia en activar els sentits va parar atenció precisament aquests detalls: a l’aire, als sons, als moviments; quan va ser dins del vagó mirava el seu reflex cada vegada que els vidres es feien foscos, i mentre escoltava música deixava que el seu cos ballés discretament al ritme del comboi. La Bàrbara, que era estudiant de Física, tenia molt clar el que podia aportar en aquella prova; pedalejava pensant sobre el tema quan, de cop i volta, va notar com una empenta lateral desestabilitzava la seva bici, un cotxe acabava de passar molt a prop pel seu costat; ella va identificar perfectament el que acabava d’experimentar “l’efecte Venturi”.
“Ben arribats!”, només els quedava una prova que s’anomenava “recorda que no viatges sol i observa qui tens al teu voltant”. Aquell últim trajecte l’havien de fer junts en metro i el punt final de trobada era l’entrada del Funicular de Montjuic. El Toni que era una apassionat de les arts escèniques va tenir una idea, així que quan van ser dins del vagó van començar a fixar-se en cares, mirades, vestimentes,... i amb imaginació van anar transformant aquelles persones en personatges d’una peça de teatre.
“Ben arribats al final!”, una persona amb l’armilla vermella els esperava a l’entrada del Funicular. Elles i ell havien superat les proves i van poder gaudir d’un viatge en el Telefèric.
De fet les persones de l’armilla vermella que van organitzar la gimcana, són una petita mostra de la labor que desenvolupa diàriament tot el personal treballador, i el "T"oni, la "M"ar i la "B"àrbara són una petitíssima representació del que viuen diàriament milers d’usuaris quan es desplacen en transport públic.
La primera prova s’anomenava “tria el teu camí però afanyat que no arribis tard”, havien d’agafar cadascun un transport públic diferent per arribar a la plaça d’Espanya escollint la ruta més òptima. “Endavant!”, la Mar va entrar per la boca que donava directa a la línia de metro que havia d’agafar, la Bàrbara va dirigir-se a correcuita a l’estació de bicicletes i el Toni va anar cap a la parada del bus i va estar pendent de l’horari que marcava la pantalla.
La Bàrbara va ser la primera en arribar, després van aparèixer la Mar i el Toni. “Ben arribats!”, els va dir la persona de l’armilla vermella. La segona prova consistia en activar els sentits i “experimentar la física que t’envolta”, el Toni i la Mar es van mirar estranyats en escoltar aquestes paraules, en canvi el rostre de la Bàrbara era d’entusiasme. “Endavant!”, van iniciar la prova agafant cadascun el mateix transport que abans per dirigir-se al següent destí que era la plaça d’Urquinaona. El Toni rumiava dret dins del bus quan, de cop i volta, en una frenada, va notar com el seu cos s’abalançava cap al davant per caure, però per sort va ser a temps de subjectar-se; aquell ensurt va provocar que durant tot el trajecte agafat a la barra, observés com el seu cos es desplaçava endavant quan el bus frenava, i enrere quan el bus accelerava. La Mar caminant cap a l’andana va notar com els cabells se li anaven enrere, com que la prova consistia en activar els sentits va parar atenció precisament aquests detalls: a l’aire, als sons, als moviments; quan va ser dins del vagó mirava el seu reflex cada vegada que els vidres es feien foscos, i mentre escoltava música deixava que el seu cos ballés discretament al ritme del comboi. La Bàrbara, que era estudiant de Física, tenia molt clar el que podia aportar en aquella prova; pedalejava pensant sobre el tema quan, de cop i volta, va notar com una empenta lateral desestabilitzava la seva bici, un cotxe acabava de passar molt a prop pel seu costat; ella va identificar perfectament el que acabava d’experimentar “l’efecte Venturi”.
“Ben arribats!”, només els quedava una prova que s’anomenava “recorda que no viatges sol i observa qui tens al teu voltant”. Aquell últim trajecte l’havien de fer junts en metro i el punt final de trobada era l’entrada del Funicular de Montjuic. El Toni que era una apassionat de les arts escèniques va tenir una idea, així que quan van ser dins del vagó van començar a fixar-se en cares, mirades, vestimentes,... i amb imaginació van anar transformant aquelles persones en personatges d’una peça de teatre.
“Ben arribats al final!”, una persona amb l’armilla vermella els esperava a l’entrada del Funicular. Elles i ell havien superat les proves i van poder gaudir d’un viatge en el Telefèric.
De fet les persones de l’armilla vermella que van organitzar la gimcana, són una petita mostra de la labor que desenvolupa diàriament tot el personal treballador, i el "T"oni, la "M"ar i la "B"àrbara són una petitíssima representació del que viuen diàriament milers d’usuaris quan es desplacen en transport públic.