El Caos en el Metro (EricN)

Un dia qualsevol, vaig anar a l’Arc del Triomf amb uns quants amics, el Mohamed, l’Àlex i l’Eros, quan de sobte ens van dir que havíem d’agafar el metro perquè si no l’agafàvem ara, no el podríem agafar després. En aquell moment estàvem fent un tomb per l’Arc del Triomf i ens vam haver d’afanyar. Llavors vam començar a córrer cap al metro, però hi havia tanta gent que vam perdre de vista l’Eros i el Mohamed, i ens vam quedar sols enmig de la multitud l’Àlex i jo.
Quan finalment vam arribar al metro, ens van dir que ja no hi havia espai. Llavors l’Àlex va dir: On estan aquests?. Així que vam començar a buscar l’Eros i el Mohamed. D’altra banda, l’Eros i el Mohamed estaven pensant el mateix, que no ens havien trobat encara. Mentre caminaven, de sobte es va escoltar un crit molt fort. Quan s’hi van apropar, van trobar una dona molt nerviosa.
De sobte ens vam trobar tots al mateix lloc i vam començar a riure perquè, després de tanta corredissa, havíem acabat junts sense adonar-nos-en. La dona que estava cridant al metro només estava buscant el seu gos, que s’havia espantat amb el soroll del metro. Entre tots la vam ajudar a buscar-lo i, al cap d’uns minuts, el Mohamed el va veure amagat darrere d’un banc. La dona ens ho va agrair moltíssim i nosaltres vam pensar que, malgrat el caos, havia valgut la pena parar-nos a ajudar.
Quan finalment vam pujar al metro, estàvem suats, nerviosos i cansats. L’Àlex deia que havia sigut com una pel·lícula d’aventures, mentre que l’Eros jurava que la pròxima vegada arribaria amb una hora d’antelació per no haver de córrer mai més.