Autor/a
PCada matí quan el sol començava a il·luminar els carrers, milers de persones baixaven les escales cap al metro de Barcelona. Alguns caminaven ràpid mirant el rellotge, altres avançaven amb calma, encara mig dormits. En Jordi era un d’ells. Agafava el mep
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 anys
Centre escolar
Col·legi Alemany de Barcelona
El metro mou la ciutat
Cada matí quan el sol començava a il·luminar els carrers, milers de persones baixaven les escales cap al metro de Barcelona. Alguns caminaven ràpid mirant el rellotge, altres avançaven amb calma, encara mig dormits.
En Jordi era un d’ells. Agafava el metro cada dia per anar a treballar. Durant anys havia pensat que el metro era simplement això: un tren que et porta d’un lloc a un altre.
Però amb el temps va començar a fixar-se en el que passava dins dels vagons.
Cada viatge estava ple d’històries. La Marta, infermera, repassava mentalment el seu torn abans d’arribar a l’hospital.
En Pau, estudiant, llegia apunts abans d’un examen important.
En Marc portava a la seva filla petita, la Laia, a l’escola, mentre ella mirava amb curiositat els túnels per la finestra.
Durant uns minuts, persones que no es coneixen compartien el mateix espai, el mateix trajecte i el mateix ritme de la ciutat.
Un matí, mentre el tren s’aturava suaument a la seva estació, en Jordi va mirar al seu voltant i va entendre una cosa que mai havia pensat abans:
El metro no només mou trens, mou la ciutat.
En Jordi era un d’ells. Agafava el metro cada dia per anar a treballar. Durant anys havia pensat que el metro era simplement això: un tren que et porta d’un lloc a un altre.
Però amb el temps va començar a fixar-se en el que passava dins dels vagons.
Cada viatge estava ple d’històries. La Marta, infermera, repassava mentalment el seu torn abans d’arribar a l’hospital.
En Pau, estudiant, llegia apunts abans d’un examen important.
En Marc portava a la seva filla petita, la Laia, a l’escola, mentre ella mirava amb curiositat els túnels per la finestra.
Durant uns minuts, persones que no es coneixen compartien el mateix espai, el mateix trajecte i el mateix ritme de la ciutat.
Un matí, mentre el tren s’aturava suaument a la seva estació, en Jordi va mirar al seu voltant i va entendre una cosa que mai havia pensat abans:
El metro no només mou trens, mou la ciutat.